Hi ha unes postres japoneses que segurament no mereixen presentació perquè, a banda de delicioses, són probablement les més conegudes fora del país nipó: els mochis. Són una mena de gelat enganxifós i alhora suau que es pot farcir de molts ingredients diferents, asiàtics i locals, i se'n pot gaudir al final d'un banquet de sushi, a casa o al restaurant. Aquestes postres no s'acostumen a fer a casa perquè pot semblar que la seva elaboració és difícil, sobretot per la fina capa gelatinosa que les embolcalla. Ara bé, res més lluny de la realitat: l'elaboració dels mochis no és difícil (només laboriosa) i utilitzar les jornades de vacances per aprendre'ls a fer pot ser d'allò més satisfactori per complementar i rematar el taller de sushi artesanal que molta gent ha fet. A més, un dels avantatges és que, a diferència del sushi, no calen accessoris ni cap instrumental específic, només uns quants ingredients fàcils de trobar a les botigues d'alimentació oriental. Per fer uns pastissets daifuku mochi (que és el seu nom complet) només cal farina d'arròs glutinosa, aigua, sucre i el farcit, i són un dolç mil·lenari nascut al Japó, un país on es preparen amb qualsevol excusa. Amb més de 1.500 anys d'història, aquestes postres tenen com a base l'arròs: un ingredient superpopular al Japó i fonamental de la seva alimentació. La seva consideració era tal que els mochis s'oferien als déus i eren (i són) l'estrella de l'Any Nou, tot i que han aconseguit saltar a la resta de l'any i del planeta. A més, es tracta d'un plat pioner, perquè ja apareixien citats a la primera novel·la de la història, Genji Monogatari, que té més de mil anys i és l'obra mestra de la literatura japonesa.

Hideki Matsuhisa (Yamaha, 1972) va arribar a Barcelona fa 25 anys. Va venir de visita i s'hi va acabar quedant. El 2001 va obrir el Shunka, un dels millors restaurants japonesos de Barcelona, per al qual Ferran Adrià sempre té bones paraules i ha recomanat en nombroses ocasions. En aquell moment no hi havia internet, i la gent hi va començar a anar pel boca-orella, explica en la seva ponència del congrés San Sebastián Gastronomika. El 2006 va arribar el Koy Shunka, que té una estrella Michelin. Els dos restaurants es troben al Barri Gòtic de Barcelona. Defensa que "a tot Espanya es troba bon peix i marisc; fins i tot a Madrid, que quasi sembla el mercat de Tòquio". Li preocupen molt els ganivets, com esmolar-los, les tècniques de tall, les textures i, sobretot, com traspassar aquest coneixement.