"Sota aquesta terra mullada hui descansa la mare, la filla, el marit, l'amant... Tantes veus ofegades que mai més no podran dir la paraula precisa. El poble valencià serem la vostra veu per sempre. I cantarem per vosaltres i clamarem justícia! Avui, mentre els estornells migren i creixen ravenells al bancal, el poble s'alça empunyant les pales i les graneres de carrer", així comença el manifest de la iniciativa Som València escrit per l'artista valenciana Sandra Monfort. L'ha llegit una de les seves companyes al trio Marala, la santcugatenca Selma Bruna aquest dilluns a La [2] de l'Apolo durant un dels molts concerts organitzats arreu per ajudar els afectats per la DANA. Ha sigut el moment més emocionant de la nit, sobretot quan la indignació ha amarat les paraules de Monfort recitades per Bruna: "Serem la veu de cadascun dels nostres àngels ofegats. I cridarem ben fort justícia! Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot... I eixe dia ha arribat". Monfort no era a Barcelona. "Necessita descansar", ha dit Bruna, i tothom a la sala ha entès l'extenuació de la gent que està entomant la catàstrofe natural i política a l'Horta Sud. Com havia dit una estona abans la mallorquina Júlia Colom, sempre impecable: "Volem dimissions, no només una".

El jove músic i compositor Arnau Grabolosa (Santa Pau, 2001) viu un moment especialment dolç. Conegut artísticament com a Grabu, aquest compositor garrotxí ja ha consolidat, amb tan sols 22 anys, una interessant trajectòria en el món de la música. Amb una carrera que sorprèn per la seva versatilitat, destaca per la capacitat de combinar el jazz amb l’electrònica i altres gèneres urbans, creant un so únic que li ha permès consolidar-se en el panorama musical català. Tot i no notar la necessitat d'encasellar-se en cap estil, el minimalisme i l'electrònica orgànica i multiinstrumentista que l'acompanyen conformen un artista que aposta per la improvisació en els seus treballs individuals.

La nit de la Mare de Déu d'Agost, Guillem Gisbert i La Ludwig Band van protagonitzar, un darrere l’altre, un doble concert fantàstic al Festival de la Porta Ferrada. Com no podia ser d’una altra manera, a més d’interpretar per separat les seves cançons, van preparar una sorpresa conjunta per compartir escenari. Va ser al final de la primera actuació de la nit, després que Gisbert brindés sol al piano les notes d’Ai Yoko, quan els músics de La Ludwig Band, amb el seu posat habitual, espontanis i cofois, van pujar a interpretar amb Gisbert Les aventures del general Lluna, tal com passa en el disc del cantant de Manel. La peça, llarga i narrativa, semblant a la història mítica de Jo competeixo, encadena una cantarella folk i aires guitarrers que casen molt bé amb l’estil animat de la banda empordanesa. "Per a un escriptor de cançons que està buscant una banda per fer una estètica dylaniana, La Ludwig Band és un regal", explicava Gisbert a l'ARA fa uns mesos.

Crear moments. Aquesta semblava ser la consigna dels artistes que van actuar durant la tarda de la tercera i última jornada del Vida Festival. Així ho va manifestar Ángeles Toledano, que va tancar el seu concert flamenc a El Vaixell, assegurant que havia passat “un ratito muy bueno de cante”. Per la seva banda, la cantautora sud-africana Alice Phoebe Lou, encara relaxada per la remullada a la platja de Vilanova i la Geltrú, va expressar el seu desig de passar una bona estona amb el públic mentre enfilava el capvespre. A alguns, però, no els hi cal verbalitzar l’excepcionalitat, perquè la generen espontàniament amb la seva sola presència. És el cas de Xarim Aresté, la prova vivent que és possible fer rock mercurial tractant qüestions tan allunyades de l’imaginari del gènere com, per exemple, les mares. “Hem vingut aquí a sentir, no a saber”, va dir el de Flix entre cançó i cançó d’un concert que va fluir generós, humanista i savi.

Guillem Gisbert (Barcelona 1981) ha estat la veu de Manel durant 15 anys. Ara presenta el seu primer disc en solitari, Balla la masurca! Actualment de gira, podeu trobar les dates dels seus concerts a @guillem.gisbert.

En el quart disc de Manel, la Cançó del dubte comença així: "Una veu li preguntava què seràs quan siguis gran, la meva amiga somreia i mirava cap avall". Què deies tu de petit? "Mai sabia respondre aquesta pregunta. Ni tan sols amb coses així com astronauta o pianista. Potser és per timidesa. Mai vaig ser capaç d’anticipar l’ambició. Em costava imaginar-m’ho".

]]>

L'Embassa't 2024 comença aquest dijous amb un cartell que evidencia el bon estat de salut del festival de Sabadell. Hi ha grups i artistes com Mushkaa, Guillem Gisbert, Ralphie Choo, Cala Vento, Marala, Maria Hein, Maria José Llergo, Clara Aguilar i Samantha Hudson, a més d'Antònia Font, protagonistes del concert inaugural d'aquest dijous a l'amfiteatre del Parc Catalunya, a les 19 h. "Vam néixer el 2009, en plena crisi financera. Hem tingut set ubicacions diferents –des de les primeres edicions a la Bassa de Sant Oleguer que va donar nom al festival–, i en els últims anys hem fet un salt qualitatiu molt gros", explica el director de l'Embassa't, Arnau Solsona, que espera que aquesta edició aplegui més de 6.000 espectadors fins diumenge (l'any passat van ser 5.500).

]]>

Guillem Gisbert, el cantant dels Manel, ha començat la primera gira al marge del grup fent un molt bon concert a la Sala Apolo de Barcelona, i amb les entrades exhaurides mesos abans de la publicació del disc Balla la masurca! Confiança gairebé cega que Gisbert ha agraït a un públic amb ganes d’agafar-se a una estrofa per cantar cançons sense tornada, o que compensen les expectatives frustrades per l’absència d'una tornada convencional amb el poderós ritme de la narrativa poètica. En el repertori de l’Apolo, les onze cançons del disc, dues peces de Stephen Sondheim i Neil Diamond adaptades al català (Anyone can whistle i Dry your eyes, respectivament) i, sí, un tema de Manel, Ai, Yoko, que Gisbert ha interpretat tot sol al teclat, sense involucrar els magnífics músics que l’acompanyen en la gira, Jordi Casadesús, Arnau Grabolosa i Glòria Maurel. Bon gest, entre el respecte i el pudor, com si Gisbert entengués que encara no és l’hora de tocar cançons de Manel sense que estiguin a l’escenari els altres tres Manel, Arnau Vallvé, Roger Padilla i Martí Maymó, tots tres presents a l’Apolo, els dos primers entre el públic (com Jaume Sisa) i Maymó com a mànager del cantant.

]]>

La banda irlandesa The Corrs inaugurarà la 24a edició del Cap Roig Festival, que se celebrarà del 12 de juliol al 16 d'agost als Jardins de Cap Roig, al Baix Empordà. Els germans Andrea, Sharon, Caroline i Jim Corr tornen al festival després d'actuar-hi per últim cop el 2016. "És un dels grups més icònics dels anys 90", ha dit aquest divendres el director del festival, Juli Guiu, durant la presentació de la programació a la seu de CaixaBank. Un altre gran nom de l'edició d'enguany és el guitarrista nord-americà John Fogerty, líder de la banda Creedence Clearwater Revival. "Estem molt orgullosos de tenir-lo al festival, fa catorze anys que el perseguim", assegura Guiu. La programació es completa amb més estrelles com Diana Krall, Chris Isaak, Passenger, Raphael i Andrés Calamaro.

]]>

El cantant i compositor principal de Manel, Guillem Gisbert (Barcelona, 1981), s'estrena al marge del grup amb el disc Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2024). Mitja dotzena de productors l'ajuden a presentar-se en solitari, però les cançons respiren bona part del mateix aire que Gisbert ha escampat pels discos de Manel. Després de quatre cançons d'avançament, aquest divendres arriba l'àlbum sencer, el material amb què sortirà de gira a partir del mes de maig amb nova companyia: Jordi Casadesús (baix i sintetitzadors), Arnau Grabolosa (guitarra i teclats) i Glòria Maurel (bateria). I només el temps dirà quan tornaran els Manel. De tot plegat, en parlem a la redacció de l'ARA.

]]>

Guillem Gisbert administra pas a pas la seva carrera musical al marge dels Manel. Aviat farà un any des que el grup va comunicar que faria "una aturada indefinida", i des d'aleshores el cantant barceloní ha anat alimentant les expectatives. Primer va ser amb l'anunci d'una gira que començarà el 3 de maig a la sala Apolo de Barcelona; després amb la publicació de dues cançons (Les dues torres i Waltzing Matilda), i aquest divendres amb una notícia triple: dues cançons més (Cantiga de Montse i Hauries hagut de venir), el títol del disc (Balla la masurca!) i la data de publicació de l'àlbum (el divendres 1 de març).

]]>

La tensió és màxima. El comandant camina entre les mirades de por i admiració de la tropa mentre espera la reacció de l'adversari. En funció de la resposta hi haurà pau o hi haurà guerra. Quan pren la decisió, llança al camp de batalla un missatge clau: "What we do in life echoes in eternity". La voluntat de transcendir mobilitza tothom i porta a la victòria. És l'escena que protagonitza Russell Crowe a l'inici de Gladiator, estrenada el 2000, quan les històries que arribaven de Hollywood acabaven bé.

]]>

"Una onada massa llarga els va mullar les botes". Aquest és el primer vers que canta Guillem Gisbert des que el grup Manel va anunciar una aturada indefinida "fins a nova ordre" el març passat. Pertany a Les dues torres, una de les dues cançons amb què el cantant s'estrena al marge del grup. L'altra és Waltzing Matilda. Totes dues estan disponibles des d'aquest dijous a diferents plataformes digitals. Són l'avançament de l'àlbum que Guillem Gisbert publicarà amb el seu nom el març del 2024. És a dir, just un any després que el grup comuniqués que Manel estarà aturat "més temps de l’habitual" i que "mentrestant cadascú està fent les seves coses".

]]>

Jarvis Cocker pot presumir d'haver estat una de les grans icones del pop britànic dels 90 gràcies a himnes com Babies, Disco 2000 i Common people. Anys després, Manel van tornar a popularitzar aquesta última cançó, convertida en Gent normal, on Guillem Gisbert cantava "Tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal", mentre les veus entusiastes dels seus seguidors l'acompanyaven.

]]>