El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

Després de més d'un any sense una foto d'un acord tripartit en el marc del diàleg social, és a dir, entre govern espanyol, sindicats majoritaris i patronal, aquest dilluns ha reaparegut. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat un acord amb els agents social pel reglament que desenvolupa l'article 15 de la llei trans i que persegueix l'adopció de mesures per assolir un entorn laboral més igualitari i segur per a les persones LGTBI. "És un acord tripartit", ha confirmat Díaz en una entrevista al migdia a La Sexta. Minuts després ho han confirmat els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, així com la patronal espanyola CEOE.

Foment del Treball s'ha pres al peu de la lletra la famosa frase de l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, segons la qual "els catalans fan coses", però l'ha volgut tunejar: "No és una cosa de catalans, sinó amb catalans". Les paraules han sortit de la boca del president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, que les ha utilitzat per resumir l'estrena de la seu de la Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials (SBEES) a Madrid, al Palau del Marqués de Miraflores, a tocar del Congrés dels Diputats, aquest dimarts.

"Es diu regulació en vena o es diu comunisme". Així ha definit el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, la idea de Junts de multar les empreses que no tornin a Catalunya després d'haver-ne sortit l'octubre del 2017, que tampoc ha rebut el vistiplau dels socialistes. "Aquesta és la millor fórmula perquè no se'n creï cap ni una", ha dit Garamendi en una entrevista a RNE aquest dimarts al matí. El president de l'organització empresarial ha qüestionat fins i tot que la proposta càpiga a la Constitució i ha apuntat, en línia amb el que Foment del Treball fa temps que defensa, que el que s'ha de fer és generar un clima de confiança: "Això no es fa dient que si no vens et multo. Jo desitjaria que tornessin, però s'ha de generar el clima", ha afirmat.

Si els empresaris no firmen l'acord per a un nou increment del salari mínim interprofessional (SMI), la pujada pot ser superior a la plantejada inicialment pel ministeri de Treball, és a dir, superior a un 4%. Aquesta ha estat l'advertència que el secretari d'estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha llançat aquest dilluns just abans de reunir-se amb empresaris i sindicats per intentar tancar un acord per apujar un cop més l'SMI. La intenció del ministeri de Treball és que aquest vegi la llum en els pròxims dies i, de fet, està previst que hi hagi una nova trobada dijous o divendres, segons han informat els sindicats.

Ningú dubta que el 2024 arrencarà amb un nou increment del salari mínim interprofessional (SMI). La incògnita, per ara, és si serà acordat o no entre govern espanyol, sindicats majoritaris i patronals. Tot i que els tres actors s'han mostrat predisposats a arribar a un pacte tripartit, no seria el primer cop que un d'ells, en concret la patronal, es fa enrere.

Un símptoma que una de les primeres decisions del nou executiu de Pedro Sánchez serà incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) és la iniciativa que per primer cop ha entomat la CEOE plantejant una proposta per apujar-lo. Els empresaris han posat damunt la taula un increment de l'SMI d'un 3% el 2024, passant dels 1.080 euros actuals, als 1.112 euros al mes bruts en 14 pagues, i d'un altre 3% el 2025, quan arribaria als 1.145,77 euros al mes. La xifra, però, queda per sota del plantejament que fan des del ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Sumar), i també des dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT). Tots tres actors s'han reunit aquest dijous per primer cop per posar les cartes damunt la taula i, per ara, no han arribat a cap acord.

Reunió de primeres espases del sector empresarial i les finances just una setmana després de la investidura de Pedro Sánchez com a nou president del govern espanyol. Dirigents de companyies, experts, representants polítics i autoritats de la banca s’han aplegat aquest divendres en la XXVIII Trobada d’Economia de S’Agaró (Baix Empordà), que, tot i que no s’ha organitzat per analitzar explícitament el viratge del nou executiu de la Moncloa, ha tractat, encara que de manera implícita i tangencial, el tema més candent d’actualitat.

Un cop resolta la carpeta política, s'obre l'econòmica. La vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja va avançar la setmana passada que un dels primers fronts econòmics del nou govern espanyol seria l'increment del salari mínim interprofessional (SMI). "Convocaré de forma immediata els agents socials", va dir Díaz, que de fet ahir dimarts, durant el traspàs de carteres de ministres, va assenyalar que "un jove que guanyi menys de 1.300 euros no pot conformar-s'hi".

Yolanda Díaz, vicepresidenta segona en funcions i líder de Sumar, ha explicitat que vol que la llei d'amnistia vagi més enllà d'un acord per a la investidura de Pedro Sánchez i que sigui un pacte polític i social. És a dir, que impliqui sindicats i patronal perquè el consens sigui més ampli, com va passar amb els indults. Ara per ara, l'escenari no sembla que es pugui reproduir perquè aquest dilluns la patronal espanyola ha rebutjat explícitament una llei d'amnistia. Ho ha fet el president de la CEOE, Antonio Garamendi, després de reunir-se amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en el marc de les trobades per a la investidura del dirigent popular de la setmana que ve. "S'està parlant d'amnistia. Hi estem d'acord? No. Que quedi clar perquè no se'm malinterpreti després. És a la Constitució la paraula amnistia? No", ha afirmat Garamendi en declaracions als mitjans de comunicació.

L'any 2018, l'expresident de la patronal espanyola CEOE, Joan Rosell, va haver de fer les maletes i deixar el lideratge de l'organització empresarial. L'empresari català feia vuit anys que estava al capdavant de la patronal i, per tant, el seu mandat havia arribat al màxim permès als estatuts de la CEOE. Una mesura que va impulsar el mateix Rosell.

Sindicats i patronals van arribar divendres a un preacord que instarà les empreses a apujar els salaris, però que també inclou recomanacions en molts altres àmbits laborals. El comitè executiu de la CEOE ha avalat aquest dilluns per unanimitat el preacord de salaris amb CCOO i la UGT. El principal òrgan de presa de decisions de la patronal espanyola ha donat el vistiplau a un increment d'un 4% dels sous per a aquest any. No és l'única part implicada que ha anunciat la seva decisió: els òrgans interns de direcció de la UGT també han ratificat aquest dilluns l'esborrany. L'altre gran sindicat, CCOO, té previst reunir els seus òrgans de direcció demà per ratificar el preacord i desbloquejar una negociació que estava encallada des de feia mesos.

La fumata blanca està molt a prop. CCOO, UGT i la CEOE han tancat aquest divendres un preacord per incrementar els salaris. En concret, després d'un any de conflicte, sindicats majoritaris i patronal han pactat desbloquejar un nou acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva (AENC). Aquest acord estava caducat des del 2019 i és el marc estatal de referència per a empreses i treballadors a l'hora de revisar els convenis col·lectius i, per tant, futurs increments salarials. Això vol dir que no s'aplica de manera directa o automàtica, sinó que és una base per als convenis col·lectius que s'hagin de negociar.

Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, no desisteix en la seva cursa amb el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi. Després que la candidatura de la vicepresidenta de Foment, Virginia Guinda, fracassés a les urnes a les darreres eleccions, les tensions entre la patronal catalana i l'espanyola són més que evidents. L'aposta de Sánchez Llibre per no perdre pistonada entre l'empresariat de Madrid l'ha portat a fitxar un exdirectiu de la CEOE per dirigir la nova delegació de Foment a Madrid. Alhora, també un ex de Foment, Joaquim Llansó, serà el nou president del Consell Assessor d'Infraestructures.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, s'ha expressat aquest dilluns quasi de manera idèntica a com ho va fer ahir el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, sobre la decisió de la CEOE –la patronal estatal– de desmarcar-se de l'acord per a la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.080 euros, que s'aprovarà aquest dimarts en el Consell de Ministres.

"Som conscients que la majoria social a Espanya té un poder adquisitiu massa baix", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant el ple del Senat d'aquest dimarts a la tarda. Tot seguit, Sánchez ha anunciat un augment del salari mínim interprofessional (SMI) per a aquest 2023 d'un 8%, fins als 1.080 euros bruts al mes en 14 pagues –l'actual SMI era de 1.000 euros al mes–. Malgrat que el nou augment s'aprovarà en un consell de ministres del mes de febrer, entrarà en vigor amb efecte retroactiu des de l'1 de gener d'aquest any.

Des que el meu professor de tercer de BUP em va dir allò que l’estadística era l’art de fer dir mentides a les matemàtiques, la (probablement passatgera) temptació que tenia d’anar a Madrid a estudiar-ne la carrera va esvair-se. Molt millor el periodisme, temple sagrat de la verit... ups! Avui em faig ressò d’un fil de l’economista Eduardo Garzón, que tenia més raó que un sant quan renyava els mitjans que han reproduït acríticament un estudi d’un think tank de la CEOE en què es diu que la pressió fiscal a Espanya ha superat la mitjana europea. Espejo Público, El País, El Español i The Objective, entre d’altres, recollien aquesta idea, que està basada en una metodologia inacceptable. Per començar, la dada del 2022 no era oficial, sinó una estimació pròpia. Però el més greu és que comparaven aquesta xifra discrecional amb la mitjana –ara sí oficial– del 2021. El centre d’estudis no deu ignorar que hi ha guerra a Europa, i una cosa anomenada inflació, que de retruc ha incrementat les recaptacions públiques arreu d’Europa. Quan la UE emeti la seva xifra oficial per al 2022 podem donar per fet que tindrà una variació a l’alça respecte a la del 2021. Serà aleshores quan es podrà fer una comparativa legítima. La resta, atonyinar les xifres fins que confessin el que vols que diguin.

Els agents socials -sindicats majoritaris i patronals- han mostrat les seves cartes a l'hora de negociar un nou augment del salari mínim interprofessional (SMI). La patronal CEOE ha proposat al ministeri de Treball augmentar un 4% l'actual SMI, és a dir, fins als 1.040 euros bruts al mes en 14 pagues. La proposta ha estat per escrit perquè no ha assistit presencialment a la reunió, després del xoc amb el ministeri pels canvis en el control dels ERO.

Acció i reacció. La patronal CEOE ha trencat ponts amb el ministeri de Treball després de l'acord anunciat aquest dimarts amb EH Bildu sobre el control dels acomiadaments col·lectius. En concret, la cartera que dirigeix Yolanda Díaz (Unides Podem) ha pactat amb els abertzales introduir una esmena a la llei d'ocupació que s'està tramitant al Congrés de Diputats en què es dona poder a la Inspecció de Treball en el control de les causes dels acomiadaments col·lectius.

Malgrat que la victòria era clara, de nervis n'hi ha hagut, explica l'entorn d'Antonio Garamendi. El fins ara president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) –la gran patronal de l'Estat– ha revalidat el mandat per quatre anys més, fins al 2026. De moment, els deures més imminents de la nova etapa són la negociació d'un nou augment del salari mínim interprofessional (SMI) al 2023 i la segona part de la reforma de les pensions.