La fins dimarts diputada de Vox al Parlament, Idoia Ribas, ha confirmat aquest dijous el seu pas al grup de diputats no adscrits. En un escrit dirigit a la Mesa de la Cambra a primera hora del matí d'aquest dijous, Ribas ha sol·licitat formalment la seva sortid del grup parlamentari de Vox per adquirir la condició de diputada no adscrita. "La meva sortida del grup confirma l'enfonsament d'un projecte que, des del principi de la legislatura, ha estat dirigit al fracàs per les contínues ingerències de la direcció nacional, que intencionadament ha buscat aquest desenllaç", ha afirmat. Amb la seva marxa, que suma a la de Xisco Cardona i Agustí Buades, Vox queda amb cinc diputats al Parlament.

Les versions dels portaveus del PP i Vox a les Illes sobre l’impacte que tenen els seus acords són ostensiblement diferents. Mentre els representants del Govern balear insisteixen que la inclusió del castellà com a llengua vehicular a la Llei d’educació no tindrà efectes pràctics a les escoles, des de Vox adverteixen que qualsevol modificació d’una norma és significativa. Però més enllà d’aquest pacte, el més important per a Vox és que s’estan fent “passes” en el seu objectiu d’esborrar la preeminència del català a l’escola. L’estratègia de la formació és anar fent forat en els consensos del país i, de mica en mica, esborrant les línies vermelles del PP sobre la llengua. “Si el nacionalisme català ha estat 40 anys per canviar les coses i nosaltres n’hem d’estar 40 més per desfer el camí, hi estarem i no farem ni una passa enrere”, resumeix el diputat de Vox a les Illes Sergio Rodríguez.

3.063 metres quadrats és la superfície que afegirà la Llei d'obtenció de sòl a la Rafa Nadal Academy, el centre internacional que el tennista té a Manacor. Així figura a l'esmena presentada per Vox i que pretén incrementar la superfície afectada per una llei que ja se li va fer a mida a la família del tennista l'any 2012. Aquesta norma incloïa un total de 73.000 metres quadrats, on la normativa urbanística general quedava desautoritzada, i un edifici que va acabar sent un hotel, gràcies a una reforma posterior que varen aprovar el PSIB i el PP.

A despit, el PP celebrarà aquest diumenge, sense pressupostos, el segon aniversari de les eleccions que li varen donar la victòria a Marga Prohens. El Govern va intentar tancar un acord amb Vox fins al darrer moment, però no se’n va sortir. Les dues parts intentaran els pròxims dies assolir un pacte, i fonts del PP i Vox insisteixen que aquesta setmana serà decisiva. Si les converses s’allarguen més enllà de juny, la possibilitat d’un acord serà menor, tenint en compte que cada vegada s’acosta més la preparació dels comptes de 2026 i que Prohens ja fa mig any que governa amb els pressupostos de 2024 prorrogats.

El grup ecologista GOB ha manifestat el seu rebuig envers la decisió del Govern i els Consells de transportar residus des d'Eivissa per incinerar-los a Mallorca, que qualifica d'"una decisió política adoptada sense cap informe tècnic ni ambiental que n'avaluï les repercussions" i per motius econòmics. Entre el 2013 i el 2016, el GOB va impulsar la campanya 'No volem ser el femer d'Europa' contra la importació de residus a l'illa des d'Itàlia que pretenia posar en marxa el PP i llavors es va detenir el transport, però no va ser prohibit, ha recordat aquest dimecres l'entitat.

Un centenar de persones s'han concentrat davant del Parlament per mostrar el rebuig al decret d'habitatge, que serà convalidat amb els vots del PP i Vox. Segons el GOB, les mesures previstes en el decret llei i les que s'hi inclouran –a proposta dels de Santiago Abascal– durant la tramitació com a projecte de llei suposaran un encariment de l'habitatge, una reducció de les zones verdes i grans beneficis per als promotors. "Es presenta com una gran eina per aconseguir sòl per fer habitatges assequibles, però és en realitat la major pilotada urbanística dels darrers 50 anys", ha apuntat l'entitat ecologista.

Arran Mallorca ha assenyalat Vox com un partit polític "símbol de l'antifeminisme" i ha llançat pintura lila contra la seu, aquest dilluns, a Palma, amb motiu del pròxim Dia internacional de la dona, que es commemora aquest dissabte, dia 8 de març (8-M).

El grup parlamentari Vox manté el suport al president del Parlament, Gabriel Le Senne, a qui s'ha obert judici oral per un delicte d'odi, i ha amenaçat el PP a "decidir si esperar a una sentència ferma o continuar amb el xou que munta l'esquerra, i que cerca sempre anar en contra de Vox". Així s'ha pronunciat la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, en una roda de premsa, en la qual, després de les paraules, divendres passat, del vicepresident del Govern, Antoni Costa, instant Vox a prendre una decisió "amb responsabilitat i altura de mires" sobre Le Senne, ha explicat que el que aquest partit ha entès d'aquestes declaracions per part del Govern és que "s'ha normalitzat que en aquest país s'ha perdut la presumpció d'innocència". Així, ha apel·lat al "sentit comú", perquè "en tota legislació, civil i penal, el primer que es demana és la presumpció d'innocència".

Exdiputats, exregidors i alguns càrrecs municipals en actiu de Vox s'han reunit aquest dissabte a Madrid per denunciar que la direcció nacional els ha "robat" el partit i per reclamar-ne la "refundació" davant l'absència de democràcia interna sota el lideratge de Santiago Abascal. Entre els assistents hi havia la diputada de Vox al Parlament balear Idoia Ribas, la regidora menorquina Maite de Medrano i l'exmembre del partit i diputat Agustín Buades.

El Parlament ha rebutjat, amb 12 vots en contra i un a favor, una proposta de Vox perquè l'ús de la bandera d'Espanya sigui obligatori a les façanes de tots els centres educatius públics i concertats de les Illes. Concretament, la Comissió d'Educació i Universitats ha rebutjat aquest dijous, amb els vots en contra de PP, Més per Menorca, MÉS per Mallorca i PSOE i el sí de Vox, un dels punts d'una proposició no de llei promoguda per la diputada de Vox Manuela Cañadas, on es demanava que sigui obligatori que la bandera espanyola onegi a l'exterior dels centres.

El grup de Vox en el Consell de Mallorca presentarà en el ple ordinari del mes de desembre de la institució insular, que es durà a terme dijous, dia 12, una moció que demanarà la implementació de proves dentals per determinar l'edat dels migrants que arribin en pasteres a les costes de l'Arxipèlag. Segons ha informat el partit en un comunicat, amb aquesta iniciativa secunden la proposta feta pel seu grup en el Parlament, que va demanar al Govern la posada en marxa d'aquesta mesura per certificar que els menors migrants no acompanyats que són acollits pels serveis socials realment tenen menys de 18 anys.

Fer un discurs xenòfob negant que ho sigui. Aquesta és una de les principals contradiccions del discurs antiimmigració de Vox. L’ARA Balears ha analitzat els contrasentits de l’extrema dreta en aquest àmbit amb l’ajuda d’experts que destaquen que les arengues dels representants illencs es basen en trets ètnics i culturals i fan diferències segons la procedència dels migrants. A l’argumentari de la formació d’extrema dreta sobre nouvinguts hi ha altres contradiccions. I també en el PP, que ha acceptat part del marc ideològic del seu soci a les Illes. Aquesta mateixa setmana els populars defensaven al Parlament la decisió de sotmetre els menors no acompanyats a proves dentals.

El professor de Dret a la Universitat de Barcelona i expert en migracions Markus González ha defensat que "qualsevol partit constitucionalista" hauria de negar-se a la realització de proves dentals a menors migrants perquè és una proposta que tracta d'"estigmatitzar" el col·lectiu. Concretament, l'acadèmic ha denunciat i lamentat que "en el fons, el missatge que es transmet és que no són menors, encara que ho diguin, sinó que són delinqüents i perillosos. Tot això forma part d'aquest mite que es construeix al qual no caldria donar-li gens d'influència".

Una exassessora de Vox Balears ha denunciat per assetjament la portaveu parlamentària del partit d'ultradreta, Manuela Cañadas. Segons consta a la querella, que s'ha remès al Jutjat d'Instrucció número 8 de Palma, Cañadas "es va dedicar a ridiculitzar i a fer córrer rumors" sobre la denunciant amb l'objectiu d'"aïllar-la i relegar-la de les seves funcions". Durant el temps que l'assessora va ocupar el càrrec, la política "va continuar fent-li la vida impossible, ridiculitzant-la davant els altres, recercant en el seu escriptori, menyspreant-la pel seu aspecte físic i relegant-la de les seves funcions i de celebracions i esdeveniments del partit". Com a conseqüència –recull la denúncia, avançada pel Diario de Mallorca i a què ha tingut accés l'ARA Balears–, l'assessora "va patir síndrome ansiosa depressiva", circumstància acreditada amb informes mèdics.

La crisi interna de Vox Balears s’ha convertit en un mal crònic. “El partit està desfet”, apunta una font de la mateixa formació. Les sortides de Pedro Bestard de l’executiva provincial i del diputat Agustín Buades del grup parlamentari i del partit en són els darrers exemples. Però com d’avançada està la malaltia? Fins a quin punt estan articulades les veus crítiques? Mentre Avanza en Libertad, l’associació impulsada per tres diputats indisciplinats, fa de contrapès a la formació, l’amenaça de Santiago Abascal de trencar els acords municipals de Vox amb el PP tensa els ajuntaments.

És igual la norma que tramiti el Parlament o el debat que s'hi dugui a terme: Vox no canvia les seves propostes ni els atacs al català. Les esmenes del partit d’ultradreta al projecte de llei de simplificació administrativa, que promou el Partit Popular, proposen l’eliminació del mínim del 50% de català com a llengua vehicular a l’ensenyament, un article que figura a la Llei d’educació i que prové del conegut decret de mínims. “La llengua catalana serà la d’ensenyament i aprenentatge emprada com a mínim a la meitat de l’horari escolar”, diu l’article 12 de la Llei d’educació, que ara Vox vol rebaixar simplement a assegurar que els alumnes siguin competents en les dues llengües.

MÉS per Mallorca i Més per Menorca han presentat una esmena al Decret llei de simplificació administrativa per recuperar el requisit del coneixement del català per accedir a la funció pública. Els partits ecosobiranistes pretenen així assegurar els "drets lingüístics de la ciutadania" i "complir el mandat estatutari de normalització lingüística".

Vox ha sol·licitat al diputat Agustín Buades, que aquest divendres ha abandonat el grup parlamentari Vox, que retorni la seva acta de diputat, argumentant que no comparteix les seves "excuses". En una nota de premsa, la formació ha subratllat que la decisió d'abandonar el grup per a "convertir-se en diputat trànsfuga" obliga el partit a activar els procediments interns "en defensa dels interessos dels votants".

El PP i Vox han reculat aquest dimecres en les seves posicions i cap de les dues parts no descarta recuperar el pacte de governabilitat a les Balears. Almenys, així es desprèn de les rodes de premsa que han oferit després de la Junta de Portaveus al Parlament en què, tot i assegurar que encara no han parlat entre ells des que Santiago Abascal va dinamitar l'acord des de Madrid, ambdós grups parlamentaris han canviat de posició. El PP ja no demana la dimissió del president del Parlament, Gabriel Le Senne, com va fer divendres passat la presidenta del Govern, Marga Prohens. Només uns dies després, el portaveu del grup parlamentari popular, Sebastià Sagreras, considera ara "probable que Vox pugui matisar" la ruptura de l'acord entre tots dos partits a les Balears i esperarà a dialogar amb els seus dirigents regionals abans de decidir si dona suport a la iniciativa de l'esquerra per destituir Le Senne. Per la seva banda, la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, ha assegurat que el grup està disposat a asseure's a negociar amb el PP: "Tothom s'entén parlant".