La trampa de la liquiditat, postulada per Keynes als anys 30, és una situació en la qual, per diners que hi hagi, l'activitat no s'enlaira. Ni el consum ni la inversió acaben d'animar-se. La liquiditat no es transforma en activitat.

La Gemma, que prefereix no dir el seu cognom i que viu a l'àrea metropolitana de Barcelona, treballa a un supermercat on cobra 1.435 euros nets al mes. La seva parella és operari d’una empresa de components electrònics i té un sou de 1.985 euros nets mensuals. Tenen un fill de deu anys que estudia 5è de primària a una escola pública. Gairebé tot el sou de la Gemma es destina a pagar el lloguer del pis, que puja a 1.065 euros al mes, i a retornar un préstec de 300 euros mensuals que van demanar fa cinc anys per comprar un cotxe. “Arribem a finals de mes molt justos i sovint, quan veiem que no podem fer front a totes les despeses, fem ús de la targeta de crèdit, cosa que vol dir que el mes següent ja el comencem amb el deute de la targeta”, explica.

Des de fa tres dècades, els espanyols que han pogut estalviar han concentrat el seu patrimoni en dos actius: dipòsits i immobiliari. En la nostra cultura, tenir pis de propietat ha estat molts anys sinònim de seguretat i benestar financer. L'assumpte és que el pis no és només un actiu financer; és també el lloc on vivim, és la llar, és el lloc on el sènior necessita viure la seva vellesa plenament, acollir els seus fills a sopar o dinar o els dies assenyalats, tal vegada tenir-hi els nets algunes tardes…

No és el mateix el TAE que el TIN, ni un préstec que un crèdit. La complexitat de conceptes com l’euríbor, el PIB o la inflació acaben d’arrodonir la dificultat amb què es troben moltes famílies a l’hora d’introduir l’educació financera a casa. D’aquest tema se’n parla poc; mentre que d'altres, com l’alimentació, les pantalles o el descans, abunden. Dialogar obertament sobre els diners i ensenyar com gestionar-los, ja des de la infantesa, aporta beneficis: fomenta la paciència i el valor de l’esforç, redueix l’estrès financer i promou l’autoestima. No només ajuda a fer-se ric.