Si consultam el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), la llet és el “fluid blanc o groguenc segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, que serveix per al nodriment de llurs cries”. Aquesta és, segurament, la definició restrictiva que defensa part de la indústria làctia –obviant la darrera part de la definició, és clar: “Per al nodriment de llurs cries”–, especialment en relació amb les normatives europees que regulen les denominacions comercials.

"Per a mi, un cafè amb llet de civada, sisplau". Cada vegada és més freqüent sentir aquesta frase als bars i restaurants catalans. Ara, un estudi hi ha posat xifres: del 98% dels consumidors que prenen cafè amb llet, el 40,2% el combinen amb una beguda vegetal, com la de civada, de soja, d'arròs o d'ametlla. El document també mostra com, durant els darrers anys, la demanda per a aquesta varietat de beguda no ha parat de créixer: el segment de mercat ja supera els 350 milions d'euros i els productes de la categoria són presents a més de 7 milions de llars espanyoles, el 40% del total. En el ranking, la primera posició l'ocupa la cremositat amb un 55,6% i la segona el sabor.