He llegit Els fills adormits, d’Anthony Passeron, traduït per Lluís-Anton Baulenas per a L’Altra Editorial, que votaria com un dels millors llibres del 2025 si no s’hagués publicat el 2023. Passeron escriu sobre un secret familiar, la mort del seu tiet Désiré a causa del virus de la sida als anys 80, i ho enllaça amb una crònica excel·lentment documentada sobre la lluita d’investigadors i hospitals per trobar-ne la cura i aturar una pandèmia que va causar més de trenta-sis milions de morts a tot el món. La història de Passeron també testimonia el rebuig social, la vergonya i la inacció institucional que van condemnar tants milions de persones a una mort indigna.

L’oncle d’Anthony Passeron (Niça, 1983) va ser un dels primers malalts diagnosticats de sida de França i del món. A Els fills adormits, la seva primera novel·la, dona veu als secrets i els traumes de la seva família i allibera els fantasmes que, com corcs avergonyits o com tabús infecciosos, la destruïren en el passat i encara avui la turmenten.