Decoració única, activitats dirigides per entretenir la mainada, menjar variat i, com a colofó, un detall per als convidats perquè s’emportin un record d’aquest dia. Una festa de revista (o, millor dit, instagramejable) –i també amb un cost econòmic important, segurament–. Però qui és realment el protagonista de la celebració? Els progenitors (per lluir-s’hi) o l’infant que fa un any més? Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, ens acosta, amb els seus consells, a una festa d’aniversari genuïna: sense gaires complicacions i on la criatura participi –sota criteris i valors de la família– en la presa de decisions. “És essencial la seva implicació. No només per decidir, sinó també per corresponsabilitzar-se i fer coses”, subratlla. “Com més simple i senzilla sigui la festa, més la posarem a l’abast de l’infant: en canvi, si l’allunyem del que el nen pot decidir i participar serà una festa per quedar bé –i tot serà moníssim–, però serà més difícil que la senti seva”.

Escola de Gràcia a Barcelona. Aquest curs deixa de celebrar els aniversaris el darrer divendres de cada mes, ja que considera que per a la criatura té més sentit celebrar-lo el dia que fa anys. Aquell dia l'infant és el protagonista i se li dona un petit detall de part de les seves companyes i companys. Per evitar problemes d'al·lèrgies no es pot portar menjar. Fins al curs passat la celebració consistia en agrupar tots els aniversaris del mes el darrer divendres i els pares portaven menjar no elaborat a casa per evitar problemes d'al·lèrgies o intoxicacions.