Decoració única, activitats dirigides per entretenir la mainada, menjar variat i, com a colofó, un detall per als convidats perquè s’emportin un record d’aquest dia. Una festa de revista (o, millor dit, instagramejable) –i també amb un cost econòmic important, segurament–. Però qui és realment el protagonista de la celebració? Els progenitors (per lluir-s’hi) o l’infant que fa un any més? Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, ens acosta, amb els seus consells, a una festa d’aniversari genuïna: sense gaires complicacions i on la criatura participi –sota criteris i valors de la família– en la presa de decisions. “És essencial la seva implicació. No només per decidir, sinó també per corresponsabilitzar-se i fer coses”, subratlla. “Com més simple i senzilla sigui la festa, més la posarem a l’abast de l’infant: en canvi, si l’allunyem del que el nen pot decidir i participar serà una festa per quedar bé –i tot serà moníssim–, però serà més difícil que la senti seva”.

Aquest any van relaxats perquè només tenen quatre o cinc partits cada cap de setmana. L'any passat sí que els va ser complicat: en tenien set. La família de la Natàlia i en Josep dediquen els dissabtes i els diumenges a portar els seus tres fills a complir amb els compromisos d'hoquei. Tots tres, de nou, tretze i quinze anys, juguen a un equip del Club Patí Sant Celoni i, algun d'ells fins i tot dobla segons la temporada o el cap de setmana per donar suport a altres categories.

Els aniversaris tenen alguna cosa que ens remou per dins. Tenen un significat molt més profund que bufar espelmes o rebre un regal. Quan ens convertim en mares i pares, els aniversaris adquireixen una altra dimensió. Ens serveixen per valorar tot allò que tenim, el temps que va passant i, d’alguna manera, tot torna a començar. Per als adults és un moment de fer balanç i marcar-nos propòsits nous.

Les festes d'aniversari infantils són una sobredosi sense control de sucre (sobretot) i també de sal per l'altíssima presència de dolços, llaminadures, snacks i entrepans. Tot i que les festes, per la seva naturalesa, són puntuals, es converteixen pràcticament en un hàbit mensual o quinzenal quan l'infant s'hi exposa habitualment de la mà dels aniversaris de tots els companys de la seva classe. És en aquest sentit que paga la pena plantejar-se, entre tots, fer festes d'aniversari molt més saludables i que no trenquin totalment amb els paràmetres alimentaris establerts a casa amb tant d'esforç, alineats molt sovint amb una alimentació saludable i equilibrada.

Escola de Gràcia a Barcelona. Aquest curs deixa de celebrar els aniversaris el darrer divendres de cada mes, ja que considera que per a la criatura té més sentit celebrar-lo el dia que fa anys. Aquell dia l'infant és el protagonista i se li dona un petit detall de part de les seves companyes i companys. Per evitar problemes d'al·lèrgies no es pot portar menjar. Fins al curs passat la celebració consistia en agrupar tots els aniversaris del mes el darrer divendres i els pares portaven menjar no elaborat a casa per evitar problemes d'al·lèrgies o intoxicacions.