M’acabo de comprar un llibre de receptes. Al final hi ha unes planes en blanc per apuntar-hi les pròpies. Decideixo escriure-hi la meva per poder cuinar-vos l’informe de la Unesco Women Lead for Learning (Dones liderant per l’aprenentatge) publicat el 20 de maig.

Que el gènere condiciona els nins i les nines a l'hora de triar què volen ser de grans és un fet àmpliament demostrat. Però i a l'hora de decidir què faran quan es jubilin? Un estudi fet per Adecco va una passa més enllà i ha demanat als nins i a les nines de les Balears què els agradaria fer durant la jubilació. Els resultats revelen, una vegada més, biaixos de gènere evidents: mentre que la segona opció més triada de les nines és, en un 10,2%, "cuidar els nets", la dels nins és, en un 9,1%, "veure la televisió".

Aquest mes s’ha portat a terme la II Cimera de Gènere en Centres de Recerca en Salut. La primera havia tingut lloc la tardor del 2019, i tots els centres de recerca en salut de Catalunya van signar la Carta d’Hipàtia, amb 12 compromisos per avançar en l’eliminació de les desigualtats de gènere. Entre d’altres, es van comprometre a promoure canvis en la cultura organitzativa i en l’estructura professional per eliminar barreres sistèmiques, biaixos inconscients, estereotips i desigualtats, així com a donar suport i formar el personal investigador perquè adopti una actitud responsable amb la perspectiva de gènere en la recerca i la innovació.

L’Hugo i la Chloe són dos germans bessons d’onze anys. A ell li van diagnosticar un trastorn de l’espectre autista (TEA) amb només un any. “Li parlaves i no et mirava als ulls, quan es concentrava molt jugant es perdia, l’havies de cridar moltes vegades, no reconeixia el seu nom, i coses com sostenir-se dret, caminar o menjar sòlid va trigar més a fer-les”, recorda la seva mare, la Marina Rodríguez. Ara l’Hugo, que té també una discapacitat intel·lectual, estudia en una escola ordinària i és un nen molt sociable. “Si al parc hi ha nens jugant a futbol ell va i els pregunta si hi pot jugar, els conegui o no”, diu.

El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimarts el primer pla d'igualtat entre homes i dones amb l'objectiu de posar fi a la bretxa de gènere a la seva plantilla. Aquest projecte sorgeix després que la institució insular detectàs una bretxa de gènere del 10,6% en la seva plantilla i pretén garantir la igualtat dins el seu propi equip i ser un mirall per a la societat mallorquina en el seu conjunt.

L’existència de biaixos de gènere en l’àmbit de la medicina i el sistema de salut s’ha documentat extensivament. Tot i així, aquest intent de visualització s’ha fet de manera més aviat descriptiva i anecdòtica que no pas sistemàtica, quantitativa i rigorosa, cosa que dificulta el disseny d’una estratègia efectiva per reduir aquest tipus de desigualtat.

No podria estar més d’acord amb l’article de Jennifer Weiner que l'ARA publicava fa només uns dies, titulat Per què sí que importa que Jennifer Lopez sigui ara Jennifer Affleck. L’escrit, publicat originalment al New York Times, posa l’èmfasi en un tema que, com bé comenta l’autora, pot semblar menor en una època en què, entre altres coses, els Estats Units evidencien retrocessos importants en àmbits com l’avortament o els drets dels matrimonis homosexuals, però que, personalment, percebo com un dels costums més rancis, obsolets i masclistes de la cultura anglosaxona: el fet que la dona es canviï el cognom quan contrau matrimoni amb un home. 

Beverly Hills, 90210 (Sensación de vivir a Espanya) era una sèrie adolescent que es va emetre amb èxit entre el 1990 i el 2000 als Estats Units a través de la Fox, la cadena més conservadora del país. L’argument girava al voltant d’una colla d’amics que vivien en el luxós barri que donava nom a la sèrie. L’èxit rotund de la ficció va arribar després de la primera temporada, l’estiu del 1991, mentre la resta de sèries adolescents s’havien aturat per vacances. A la tardor, els protagonistes ja formaven part de la decoració de les habitacions i les carpetes dels estudiants. Beverly Hills, 90210, però, va ser controvertida perquè la conducta dels protagonistes en relació al sexe, l’alcohol i les drogues es percebia com un model inadequat per als joves espectadors.

Un amic m’envia un fragment de les bases d’una convocatòria laboral per part de l’Ajuntament de Mérida. Tenir una discapacitat d'entre el 33% i el 64% atorga 0,5 punts addicionals; tenir-la d'entre 65% i el 100% n’atorga 1; “ser dona” n’atorga també 1. Buscant la resta de les bases (que no he trobat) ensopego amb la notícia que fa un parell d’anys el Síndic de Greuges del País Valencià instava (infructuosament) l’Ajuntament de Xest a eliminar la clàusula que atorgava un punt addicional a les dones en el concurs de provisió d’una plaça de psicòleg, pedagog o psicopedagog, adduint que en aquestes posicions les dones són majoritàries.

L'Observatori Social de les Illes Balears (OSIB) ha constatat mitjançant un estudi que un 13% de les dones a les Balears va tenir depressió durant la pandèmia. Una xifra que si només se centra en les dones migrants, puja fins al 23%. A més, l'estudi sobre els impactes desiguals de la pandèmia en la vida de les dones de l'OSIB també defineix que, de les dones enquestades, un 71% assegura que va percebre un increment de la violència masclista durant els mesos més durs de la pandèmia.

L'Ajuntament d'Esporles ha inaugurat aquest dilluns la placa del nou carrer d'Úrsula Pueyo. La iniciativa sorgeix del projecte #lesdonesmereixencarrers, que es varen posar en marxa l'any 2019 els alumnes del col·legi públic del poble, el CEIP Gabriel Comas i Ribas, amb l'objectiu de donar visibilitat a les dones i posar fi a l'absència de noms de dona als carrers del municipi.

L'any 2021 ha començat donant a tots els pares l'oportunitat de gaudir de 16 setmanes de permís paternal. Un permís que fa 14 anys ni tan sols existia, i que no ha vingut precedit de manifestacions d’homes reclamant el dret a tenir cura dels seus fills i filles. Alhora, les també 16 setmanes de les quals gaudeixen les mares no han augmentat ni en un sol dia en els últims trenta anys. ¿Podem dir, per tant, que l’augment del permís de paternitat és una mesura desproporcionada o en tot cas innecessària?

"Les dones són el col·lectiu de la societat més afectat per les conseqüències negatives de la pandèmia", segons la consellera insular de Presidència, Teresa Suárez. Un informe elaborat per la Universitat de les Illes Balears permet afirmar que, a Mallorca, la doble jornada de les dones s'ha vist agreujada arran de la crisi del coronavirus. No només han teletreballat més (un 16,9% d'elles ha estat en aquesta situació) que els homes (un 12,8%), sinó que més del 50% assegura que s'han ocupat elles principalment de les tasques de la llar.

Andrea sosté el timó amb una mà mentre amb l’altra mou una palanca de la sala de simulació de l’Escola Nauticopesquera, a Palma. Al davant hi té tres grans pantalles amb una mar digital i un vaixell que aprèn a fer navegar en aquesta classe. Al seu voltant, una desena d’alumnes fan el mateix en ordinadors més petits. Ella és l’única dona en el segon curs de la formació superior de Transport Marítim i Pesca d’Altura. Quan l’acabi serà patrona.

Els carrers de Campanet són testimonis de la desigualtat de gènere que es vivia a la Mallorca més tradicional. De les 50 vies que té el municipi, 12 fan referència a homes i només una està dedicada a una dona: el carrer de Santa Catalina Tomàs. La resta tenen una denominació més popular, com per exemple el carrer dels Molins, el del Sol o el de la Lluna. El darrer canvi de nom de carrers es va fer el 1979, quatre anys després de la mort de Franco, i des de llavors les denominacions s’han mantingut igual.

La pornografia ha esdevingut quelcom popular gràcies al fet que "identifica el cos nu –no cal dir que el de les dones– amb la llibertat sexual", però realment el que fa és situar la dona com a "objecte i no com a subjecte" i en "un lloc de discriminació". Així ho ha defensat aquest dijous la doctora en Filosofia i professora de comunicació M. Isabel Menéndez a les IV Jornades de Prostitució de Calvià, que s'han convocat sota el títol de Pornocràcia. Aquest mateix discurs el comparteixen altres de les expertes que hi han participat, com la sociòloga Rosa Cobo i la llicenciada en Filosofia Mónica Alario.