Aquest dimarts 15 d’abril, Rosa Romà, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 3Cat, Ramon Grau, president de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), i Genís Roca, president de la Fundació .cat, han presentat els Premis CRIT, uns guardons que neixen amb l'objectiu de reconèixer, impulsar i professionalitzar la creació de continguts en llengua catalana.

Diu l’escriptora Llucia Ramis que, quan has estiuejat sempre a un lloc, tots els estius semblen el mateix. Que és la vida quotidiana la que, en realitat, interromp una espècie de continuïtat que es produeix entre els estius de diferents anys. “És com si tornassis a una mena d’eternitat”, argumenta, “que esdevé necessària per tenir la sensació que has desconnectat. Si jo no venc a Portocolom cada any, mal siguin deu dies, no tenc la sensació d’haver aturat”, afegeix. I això que estiuejar, en el seu cas i en el de tants altres que es dediquen al món de la cultura, no té per què ser sinònim de fer vacances.

Fa només uns dies que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha publicat una guia per a autors literaris, tant escriptors com traductors, en relació amb l’ús de la intel·ligència artificial (IA). A més de la feina que s’està fent a escala europea des de diferents associacions per protegir els drets de propietat intel·lectual dels autors, la publicació d’aquesta guia respon a demandes concretes de socis que han començat a veure com l’ús d’aquesta tecnologia afecta directament la seva tasca. Entre ells, sobretot, els traductors. “Ja hi ha editors que demanen traductors amb trajectòria que facin allò que ells anomenen una postedició”, explica Sebastià Portell, president de l’AELC, “que és fer-los arribar un text traduït per una intel·ligència artificial per tal que el revisin o el corregeixin, com si fos una traducció que no ha sortit bé. Evidentent, l’interès no és altre que la reducció, rellevantíssima, d’honoraris, del preu per pàgina i del preu per encàrrec, perquè no paguen una traducció, paguen una revisió”. Per a Portell, aquesta pràctica no va només en contra de la feina dels traductors, sinó que suposa “un greuge per al prestigi de l’editorial i també per a l’autor del text original, perquè al final el lector tindrà un text mal traduït, li arribarà un producte pitjor”. I aquesta és només una de les fórmules amb què, en els darrers temps, la IA ha arribat també a les manera d’entendre i dur a terme les pràctiques artístiques a ca nostra.