Fa uns anys, el 2014, l’escriptor israelià David Grossman va passar per Barcelona –pel CCCB, per on si no?–. Acabava de guanyar les eleccions Benjamin Netanyahu. Grossman havia vist morir un fill seu, de vint-i-dos anys, en una de les darreres accions de la Segona Guerra del Líban. Ho explica a la darrera pàgina de la seva gran novel·la Tota una vida. Mentre l’escrivia, diu, "tenia la sensació –més ben dit, el desig– que el llibre que escrivia el protegiria". Quan ja el tenia pràcticament acabat, el fill va morir en combat. Era l’agost del 2006. Vuit anys després, deia això: "El resultat de les eleccions ens porta directament a una tragèdia, perquè Netanyahu va dir que s’oposa radicalment a la solució de dos estats. Això significa que per als palestins desapareix l’esperança de tenir un estat, així que ens trobarem novament en un cercle de violència entre Israel i Palestina, la qual cosa significa que moriran moltes persones i que hi haurà molta devastació. És a dir, ara com ara l’única cosa que puc veure és una nova tragèdia que arribarà". Tenia raó. El paisatge de mort i devastació finalment ha arribat. A Palestina i a Israel.