La combinació de carn, sucre i fruita va ser durant segles una de les característiques més distintives de la cuina medieval. Lluny d’entendre el dolç i el salat com dos mons separats, els cuiners cercaven l’harmonia entre els diferents sabors. La cuina andalusina havia desenvolupat un ampli repertori de plats on la carn es combinava amb fruites, fruits secs i espècies aromàtiques, una influència que deixà una profunda empremta en els territoris de la Corona d’Aragó. Al mateix temps, els grans receptaris medievals catalans, com el Llibre de Sent Soví (del segle XIV) i el Llibre del Coch, de Robert de Nola (1520), recullen nombroses preparacions en què l’ús del sucre i de la fruita és habitual, especialment en plats de caça, aviram i vedella.

Sortírem de matinada quan la fosca arregussava l’horitzó. La barqueta era una petita clovella de nou surant sobre l’aigua calmada. Llavors la cala era quasi verge i els peixos hi nedaven confiats. Esperàvem que les xarxes que havíem deixat l’horabaixa anterior haguessin atrapat alguna llagosta o algun peix despistat. Les estiràrem sentint el pes de la captura, i el seu neguit es mesclava amb el nostre neguit, que acabà en un crit de pànic quan de dins aquell embolic en sortí una serp enrabiada disposada a mossegar. La morena caigué dins l’aigua i s’allunyà ràpidament cap a l’obscuritat de la profunditat marina.

En altres articles he parlat de com els aliments que arribaren del Nou Món canviaren la nostra alimentació. Un canvi lent i gradual, però definitiu. Pel que fa als animals, varen ser molt pocs els que arribaren a Europa i l’únic important per a la gastronomia va ser l’indiot. Els procés de domesticació d’aquestes aus havia començat a principis del nostre primer mil·lenni, tot i que també n’hi havia de salvatges. Criar indiots era tot un art per als asteques, que els consumien de manera habitual. Com que a Europa els animals de ploma eren molt apreciats i ocupaven un lloc destacat en l’alimentació, reservats per a ocasions especials, els indiots despertaren un gran interès.