La història s’ha explicat durant molts anys amb els grans titulars i amb els protagonistes que més repercussió hagin assolit, habitualment masculins. Però certament la història autèntica per descriure el nostre món és la suma de petites històries de dones i homes força normals amb vides normals però determinants per entendre l’esdevenir de la societat. Ho eren aquelles dues noies de les colònies tèxtils de Catalunya als anys trenta a qui donaven veu Maria Caselles i Andrea Potella Fontcuberta a El silenci dels telers, en una dramatúrgia d’Anna Ricart Codina inspirada en el llibre d’Assumpta Montellà i dirigides per Ferran Utzet al Maldà. I ho eren, ho són i ho seran les llevadores de La veritat sobre la llum, on les dues actrius, la dramaturga i el director tornen a trobar-se. Una proposta que acosta a l’escenari la novel·la de la islandesa Audur Ava Ólafsdóttir, que ens parla d’una llevadora que filosofa a la freda i, durant molts dies al llarg de l’any, fosca Islàndia.

Diu la llegenda que cada nit es representa en algun lloc dels Estats Units La nostra ciutat de Thornton Wilder (1897-1975), considerada "la millor obra americana que s'hagi escrit mai", en paraules d'Edward Albee. I, malgrat ser una obra icònica del repertori, el Terra Baixa nord-americà, pràcticament no s'havia representat mai al teatre professional català, i menys en català: el 1945 el Teatre Romea en va programar cinquanta funcions de l'adaptació en castellà de José Juan Cadenas per a la companyia del Teatro María Guerrero de Madrid. La nostra ciutat també és un títol molt popular entre els estudiants de teatre i les companyies amateurs, perquè és una obra coral que permet col·locar a l'escenari una vintena d'intèrprets. Avui només un teatre públic es podia atrevir a fer un muntatge d'aquesta envergadura i ha estat el Lliure: és l'espectacle que inaugurarà la temporada a la sala gran, des d'aquest dimecres fins al 12 de novembre.