Puerto Rico té les seves pròpies ensaïmades (allà conegudes com 'La Mallorca'), però per a ells no són unes postres, sinó que és un pa dolç que mengen o bé tot sol o amb companatges com el cuixot i el formatge. Tot i que en cap moment, basta mirar-ne el nom, amaguen que és una imitació del dolç més reconegut de les Illes Balears, l'ensaïmada, per als porto-riquenys, la Mallorca és un plat molt típic i característic de la seva cuina.

L'ensaïmada és molt més que un dolç. Amb el pas dels anys s'ha convertit en un símbol identitari de les Illes Balears i, alhora, un producte amb indicació geogràfica protegida que ha viatjat a tots els racons del món. Però darrere la seva aparença innocent s'hi amaga un debat cada vegada més viu: què diferencia una ensaïmada 'de veritat', aquella elaborada seguint la recepta tradicional d'una elaborada amb pressa per satisfer el consum dels turistes que visiten l'Arxipèlag?

L'Associació de Forners i Pastissers de Mallorca, associada a Pimem, ha organitzat un enviament d'ensaïmades cap a València aprofitant el viatge d'una professora que viatja al País Valencià per visitar uns amics afectats i tenir informació d'altres coneguts que encara estan desapareguts.

Amolla el corró de pastar per assenyalar la mida de les rates que es troba a la plaça de les Drassanes quan la travessa a les tres de la matinada. “No fa molta claror, en aquestes hores”, fa broma. Aquestes hores, per Sebastià Camps, són les de començar a fer feina; les d’arribar, encendre el forn de llenya i ficar les mans dins la farina. Tres segles d’història el contemplen. Més de 300 anys d’homes que, com ell, han donat menjar a tot el barri des del soterrani del forn de la Glòria, al centre de Palma. “Jo m’he criat aquí dins. Duc tota la vida aprenent”, confessa, mentre posa saïm damunt la pasta i l’enrotlla sense deixar de parlar. Són les ensaïmades que es vendran l’endemà.

“Quin lloc em recomanaries per comprar una enciamada per emportar als meus pares quan vagi a Barcelona?”. A quin illenc no li ha fet mai aquest pregunta algun company català de feina? És una situació bastant habitual a què els balears solen respondre de la següent manera: “Jo la comanaria a aquell forn o a aquell altre, però t’he de dir que no es diu enciamada. Es diu ensaïmada perquè ve de saïm”.

El batle de Costitx, Antoni Salas, en nom de l'Ajuntament de Costitx, ha demanat perdó per unes obres que s'han allargat en el temps. Salas ha publicat a les seves xarxes socials que "les coses no sempre surten com un voldria". I és que, segons explica el batle, "les obres del carrer de Sor Maria de Son Ramon i de Germans de la Caritat varen durar més del que volíem i del que teníem pensat, per diversos motius". I afegeix que "per això, conscients de les molèsties que han hagut d'aguantar els veïns d'aquests carrers durant mesos, vàrem anar a demanar perdó, un per un, a tots els que hi viuen i han patit les obres en primera persona". Així el batle i la regidora entregaren a cada veí una ensaïmada "per compensar, simbòlicament, la polsada i les inconveniències que han hagut de patir durant més de mig any".