A les xarxes circula un tall de vídeo, titulat Les nostres inseguretats, que condensa en menys d’un minut la part més evident d’un problema complex. Els protagonistes són Juliana Canet, Marta Montaner i Roger Carandell, presentadors del programa de Catalunya Ràdio Que no surti d’aquí. En aquest clip, Canet explica que té por de perdre el seu lloc de feina: “Quan passes per un moment d’inseguretat [...], dubtes més i et penses que tothom és més capaç que tu”. Montaner hi confessa que ella tampoc no passa “per un moment de gran seguretat” i s’adreça al seu company amb un “i tu?” Carandell, amb una mitja rialla, li contesta “Jo estic bastant bé amb el tema aquest”. Aleshores, Canet, ràpida, li etziba “Mira, només diré una paraula: masclisme”. Quan vaig veure el vídeo de seguida em va venir al cap un article de la Harvard Business Review que havia llegit feia temps, “Stop telling women they have imposter syndrome” (2021). Perquè per parlar del que aquesta escena implica sovint fem servir el famós concepte de la síndrome de la impostora. En realitat, però, va més ben encaminada Canet, que no s’autoassenyala com a víctima de cap síndrome, sinó que apunta directament i sense embuts cap al masclisme sistèmic. 

Després de 20 anys treballant he rebut un ascens i des de fa uns mesos tinc una mena de síndrome de l’impostor. Crec que no estic a l'altura i no treballo prou bé. Què em recomanes?