L’embelliment del nucli antic de Sineu no només va servir per renovar la imatge del municipi i pacificar alguns dels carrers del centre, sinó que, en aquells moments de les obres, es va convertir en una finestra al passat. El seguiment arqueològic de les obres va servir per documentar estructures i materials que ara ajuden a entendre l’evolució urbana de la vila, amb una troballa especialment significativa al carrer del Fossar, on van aparèixer indicis de l’època romana i l’alta edat mitjana.

A principis de la dècada dels noranta Manacor continuava sense ser un exemple patrimonial. La pèrdua, anys enrere, de l’antic temple parroquial, l’edifici de la Banca March i del teatre Principal era un exemple clar del forat protector per part d’un Ajuntament preocupat en assumptes més banals que la tasca de protegir la seva història artística o arquitectònica.