La guia Repsol ha reconegut 331 nous establiments a l'Estat i a Andorra amb els prestigiosos distintius Soletes, que es concedeixen a locals propers a parcs naturals, centres històrics o amb un ambient perfecte per passar-hi la nit. A les Illes Balears, enguany s’han sumat 16 nous Soletes, fet que n'eleva el total a 219.

Després de 48 hores de l'apagada i amb la normalitat establerta, el govern espanyol abaixa els decibels, però manté la petició urgent a les empreses perquè enviïn totes les dades del zero peninsular de dilluns. Pedro Sánchez va sorprendre dimarts quan va insistir que s'exigiria les "responsabilitats pertinents" als operadors del sistema elèctric, malgrat no saber encara les causes, amb un to molt més dur del que ha mostrat aquest dimecres la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, que ha estat més conciliadora. A la roda de premsa, ha lloat la tasca de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor –ella ha assegurat que no dimitirà–, i no s'ha plantejat que les elèctriques en dificultin la col·laboració. Això sí, ha avançat que una de les primeres actuacions del comitè que investiga l'apagada, en què hi ha el CNI, serà acudir a les instal·lacions de les empreses per comprovar que no hagin rebut cap atac. És a dir, totes les hipòtesis continuen obertes.

Les últimes decisions de Donald Trump no només situen els aranzels a la diana. El president dels Estats Units també hi ha col·locat el petroli. En particular, aquell que duu segell veneçolà. Trump ha revocat el permís a Repsol i altres petrolieres per poder exportar cru i derivats de Veneçuela a la resta del món. La decisió ha activat la via diplomàtica per l'impacte econòmic que pot tenir damunt la companyia que presideix Antoni Brufau –la setmana passada, en plena guerra comercial, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, en va parlar amb el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, han explicat fonts del ministeri–. L'any 2024 Repsol va produir 67 milions de barrils diaris al país, amb una part important del cru proporcionat per la petroliera estatal veneçolana PDVSA com a pagament en espècie pel deute del país amb la companyia espanyola. La seva exposició patrimonial al país era de 504 milions d'euros, segons l'informe financer d'aquell exercici. Però ¿fins a quin punt la decisió de Trump afecta l'arribada de petroli a l'Estat?

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha notificat als socis de la petroliera estatal veneçolana PDVSA, entre els quals hi ha Repsol, que ha revocat els seus permisos per exportar cru i derivats de Veneçuela. La mesura, que posa fi a unes llicències atorgades durant el mandat del seu predecessor, Joe Biden, arriba pocs dies després que el mateix Trump anunciés aranzels del 25% a tots els països que comprin petroli o gas al país llatinoamericà, que han d'entrar en vigor dimecres vinent.

El gravamen extraordinari del govern espanyol al sector energètic ha arribat aquest dimecres al seu punt final. Aquesta, però, és la crònica d'una mort anunciada. A finals de desembre, quan l'executiu central va aprovar prorrogar-lo per complir amb les exigències dels socis d'esquerra –ERC, EH Bildu i el BNG–, no tenia garantit el suport ni de Junts ni del PNB de cara a la seva convalidació al Congrés dels Diputats.

El govern de l'est de Líbia, liderat pel general Khalifa Haftar, ha decidit tancar gairebé completament el pou de petroli d'Al-Xarara com a represàlia per les indagacions iniciades per la justícia espanyola contra un membre del clan dels Haftar per violar l'embargament d'armes imposat per l'ONU. El pou, situat al sud-oest del país, està operat per una coalició de companyies petrolieres entre les quals figura l'espanyola Repsol. La producció diària del jaciment d'Al-Xarara és de 300.000 barrils de petroli, per la qual cosa, després d'aproximadament un mes del tancament, les pèrdues podrien ascendir a més de 600 milions d'euros.

7.603 milions d'euros entre el gener i el juny o 42 milions diaris. És el que han guanyat entre les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 –Naturgy, Repsol, Endesa i Iberdrola– el primer semestre. Es tracta d'uns beneficis que mantenen la bona ratxa dels resultats de les principals companyies del sector –són un 77% superiors en comparació amb el mateix període del 2023– i que lidera Iberdrola, que, juntament amb Repsol i Endesa, ha presentat els resultats corresponents als primers sis mesos de l'any aquest dimecres. Ahir dimarts ho va fer Naturgy.

Només cinc instal·lacions van generar una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle industrials d’Espanya entre el 2007 i el 2022. Aquestes grans contribuïdores a l’emergència climàtica van ser quatre centrals tèrmiques de carbó i una siderúrgica. A més, també van estar en el rànquing de les majors emissores d’alguns contaminants de l’aire nocius per a la salut humana i el medi ambient, com les partícules en suspensió PM10, els òxids de nitrogen (NOx) i els òxids de sofre (SOx). Però aquesta fotografia ha canviat en els últims anys amb el progressiu abandonament de la crema de carbó, i les tèrmiques de gas natural, les refineries de petroli i les siderúrgiques encapçalen el nou rànquing de les indústries més contaminants.

Repsol guanya el primer assalt en les acusacions per part d'Iberdrola, que considera que la campanya de combustibles renovables de la petroliera és publicitat enganyosa. El jurat d'Autocontrol, l'Associació per a l'Autoregulació de la Comunicació Comercial, ha desestimat íntegrament una reclamació d'Iberdrola contra Repsol i, fins i tot, estableix que l'elèctrica que presideix Ignacio Sánchez Galán haurà de pagar les despeses judicials que es puguin derivar del procediment.

Malgrat la irrupció de centenars de comercialitzadores elèctriques, el mercat de la llum espanyol està cada cop més concentrat en cinc grans companyies, que tenen el 90,8% del mercat lliure, quan tres anys enrere era el 83,6%, segons les últimes dades de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). Per tant, cinc grans empreses –Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol i TotalEnergies– pràcticament controlen el mercat.

Guerra oberta entre Iberdrola i Repsol. La principal elèctrica de l'Estat ha denunciat per greenwashing la petroliera que presideix Antoni Brufau, segons ha avançat El Confidencial i confirmen fonts d'Iberdrola a l'ARA. La denúncia és per competència deslleial a través de publicitat enganyosa, i ha estat admesa a tràmit pel jutjat mercantil número 2 de Santander (Cantàbria). Als ulls de l'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán, Repsol practica el greenwashing, o blanqueig d’activitats o productes, que s’etiqueten com a ecològics, sostenibles o verds quan en realitat no ho són, i ho fa a través de la publicitat per captar clients elèctrics.

L'anunci de PSOE i Sumar de "readaptar i mantenir" els impostos a la banca i a les energètiques no ha passat desapercebut entre les principals companyies d'aquest sector i menys la setmana en què moltes d'elles presenten resultats. Aquest dimecres, el Banco Santander demanava "eliminar-lo", mentre que avui dijous la principal petroliera d'Espanya, Repsol, ha amenaçat directament de retirar inversions de l'Estat si l'impost que afecta el sector energètic es manté. L'advertència de la companyia que presideix Antonio Brufau coincideix amb la presentació dels seus resultats fins al setembre: un benefici net de 2.785 milions d'euros, el seu segon millor resultat de la història durant els nou primers mesos de l'any.

La jutgessa de la cort del districte sud de Nova York, Loretta Preska, ha condemnat l’Argentina a pagar una multa que podria arribar als 16.000 milions de dòlars (14.950 milions d'euros) per l’expropiació indeguda de la petroliera YPF l'any 2012, durant l’últim mandat de Cristina Fernández de Kirchner i quan tenia per soci principal l’espanyola Repsol. La magistrada ha sentenciat a favor del fons nord-americà Burford Capital, representant de dues societats que llavors eren accionistes d’YPF, i ha avalat el cobrament de la màxima quantitat possible. El govern argentí ja ha anunciat que recorrerà contra una decisió que arriba, un cop més, en un moment molt delicat per a les finances del país.

Naturgy, Endesa, Iberdrola i Repsol. Per aquest ordre s'han presentat els resultats de les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 fins al mes de juny, és a dir, els comptes corresponents al primer semestre del 2023. L'escenari actual dista molt del de fa un any, quan la guerra a Ucraïna donava ales al preu de l'energia, sobretot del gas. Ara s'han "normalitzat", en paraules de les mateixes companyies. De fet, s'observa una caiguda del preu de l'electricitat i també dels combustibles fòssils i el petroli. Tot i això, amb els resultats empresarials a la mà, les quatre grans energètiques han aconseguit neutralitzar l'efecte en els seus comptes i només Repsol registra una davallada important del benefici el primer semestre de l'any (1.420 milions d'euros, un 44% menys que el mateix període del 2022).

40 anys de presó. És el que demana la Fiscalia Anticorrupció per a l'excomissari José Manuel Villarejo pels presumptes encàrrecs de Repsol i CaixaBank perquè espiés el llavors president de la constructora Sacyr, Luis del Rivero. També demana que es consideri responsables civils subsidiàries la petroliera i l'entitat bancària, així com l'administració general de l'Estat.

En ple procés de transformació cap a una empresa multienergètica, Repsol ha fet un pas important i s'ha venut un 25% del negoci upstream, és a dir, d'exploració i producció petroliera. El comprador, el fons nord-americà EIG, pagarà 4.800 milions de dòlars a la companyia espanyola, segons ha informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors la petroliera que presideix Antoni Brufau.

Les mascaretes i equips de protecció personal que ens han protegit del covid, ara al Perú també serveixen per netejar el petroli de gairebé 30 platges del país. El 15 de gener a la tarda es van trencar dos caps que subjectaven el vaixell petrolier Mare Dorium a la instal·lació submarina de la refineria La Pampilla, operada per Repsol Perú, on descarregava cru. L’accident va provocar el vessament de 6.000 barrils, que ja s’han dispersat per unes 180 hectàrees de platja i 713 del mar, amb dues zones protegides incloses. No hi havia hagut mai un accident així a la costa peruana. Una tragèdia ambiental i social.

Repsol va recórrer a Cenyt per investigar Sacyr i ho va fer per evitar que fos Sacyr qui contractés Cenyt per investigar Repsol. Aquest és un dels arguments que ha fet servir aquest dilluns la representant legal de la petroliera, María Díaz Aldao, per explicar davant el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón per què la petroliera i CaixaBank van contractar l’empresa de l’aleshores policia en actiu José Manuel Villarejo. Les dues empreses estan sent investigades per presumptes delictes de suborn i revelació de secrets. 

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha atès la petició de la Fiscalia i ha citat com a investigats Repsol i CaixaBank pels seus encàrrecs a l’excomissari José Manuel Villarejo. En el marc de la investigació anomenada operació Tàndem, l’Audiència Nacional ha citat les dues empreses com a persones jurídiques per un “delicte de suborn i revelació de secrets”, per la seva presumpta participació a l’hora de contractar el comissari –ja jubilat i posteriorment empresonat– José Manuel Villarejo perquè investigués el president de Sacyr, Luis del Rivero. Estan citats els representants designats de Repsol i CaixaBank, que hauran de declarar a Madrid el pròxim 26 de juliol.

Cara i creu en l'estira i arronsa que la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) manté amb la petroliera Repsol. L'Audiència Nacional ha anul·lat una sanció que aquest organisme va imposar el 2015 a Repsol, una multa de 22,59 milions d'euros que ara queda en paper mullat. Però la mateixa CNMC acaba d'imposar una nova sanció a l'empresa que presideix Antoni Brufau per no complir les condicions que li van ser imposades quan va assolir la majoria de la catalana Petrocat.