Poques hores abans de començar la Salomon Ultra Pirineu, Núria Picas defensava: "La gran rival que tinc a la cursa és la Núria Picas". Als seus 46 anys, la corredora de Manresa buscava revalidar el títol de la icònica cursa de 100 km pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. La carrera que salta entre els refugis de muntanya com el Niu de l’Àliga, que arriba fins al Pedraforca. Però la Núria no va poder amb ella mateixa. Quan liderava la prova després de Gósol, va començar a anar més lenta i va caure fins a la tercera posició. "Em trobo molt malament, és un dels pitjors moments de la meva carrera", explicava. Els mateixos paisatges que coneix tan bé, de sobte, semblaven diferents. No era el seu dia, tot i que volia acabar. "Ho haig de fer, per la cursa, per la gent. Haig d'acabar com sigui", deia patint. I ho ha fet, passades les vuit del vespre, després de caminar durant més de 35km, ja que no podia més. Però ha acabat en la cinquena posició, amb el cap alt. Acabar va ser una victòria, una prova de coratge, com ella mateixa explicaria hores més tard.