Entrevisto l’assessor vinícola de Pantea Group Xavi Nolla un dimecres a la tarda, dues hores abans del tast d'escumosos que codirigirà al restaurant Público de Barcelona (Enric Granados, 30). És sommelier, i també fa vins que estan adscrits en diferents denominacions d'origen com la Terra Alta, la DOQ Priorat, Alella, Empordà i Rosselló. Des que va treure al mercat per primera vegada els Vins de la Memòria, com els va batejar el 2018, aquests s'han convertit en referents en un estil d'elaboració que dialoga amb l'enologia d'abans dels anys 70 que es practicava a casa nostra. Són vins frescos, salins, minerals, en els quals es nota bé la varietat amb què estan fets. I sobretot va calar la història que hi ha a darrere dels vins, uns vins dedicats al seu avi, que va lluitar al front republicà a la Batalla de l’Ebre, que va estar empresonat en dos camps de concentració i que, finalment, va poder reprendre la seva vida. “Si no hagués estat així, jo no seria aquí”, diu Nolla.

La vinya ha començat a brotar amb la primavera, una època de l'any que s'aprofita per celebrar un bon reguitzell d'activitats al voltant del vi. El turisme del vi, el denominat enoturisme, s'està sofisticant i ja ofereix un munt de propostes que defugen la clàssica explicació tècnica de com s'elabora el vi amb la sala de botes de rerefons. Ara que els dies conviden a gaudir de l'aire lliure, s'organitzen tastos singulars, de vegades amb acompanyament culinari i musical, i és el moment idoni per acudir als wine bars dels cellers o fer una trobada amb família o amics per posar-se a prova amb algun joc ideat a partir del vi.

L’expressió “vins de dones” per menystenir un vi, per qualificar-lo de senzill i sense criança, és una història del passat. Així ho van assegurar enòlogues com Anna Espelt, del celler Espelt (DO Empordà); Sandra Estévez, de Mas Tinell (DO Penedès), i Marga Torres, d’Albet i Noya (DO Penedès). “Ara quan parlem de vins de dones volem dir que són fets per professionals del vi i potser també amb feminitat”, afirmava Anna Espelt, que afegia que, per contra, els vins negres amb criança tampoc no els qualifiquem ja de "vins d’homes".

Mes de desembre. Som a punt per fer l’acte més civilitzat del món, que és “celebrar al voltant de la taula”. Per això, aquest diumenge us proposo quatre ampolles de bombolles. I perdoneu la rima, però és que em costa molt dir-ne escumosos. He fet una tria transversal, espero que útil, en tot cas des del cor, que no té cap altre interès que imaginar que us agradarà tant com a mi, estimats coneguts desconeguts.

El sector vinícola català gaudeix d'una salut creixent gràcies a l'augment de vendes a Catalunya i al reconeixement indubtable que aconsegueix als mercats exteriors. No obstant això, una de les seves debilitats estructurals és poder conèixer les preferències dels seus consumidors. No hi ha a Catalunya cap eina específica que permeti als elaboradors de vi conèixer i predir l’acceptabilitat dels seus productes. L'avaluació de la qualitat o aptitud del vi s'ha basat tradicionalment en l'opinió de tècnics i prescriptors experts, però no en la dels consumidors. Això és així, perquè els grans estudis de mercat tenen un cost molt alt, que només poden assumir els grans elaboradors. Fins ara.

Quan diumenge LeBron James va entrar al vestidor de Los Angeles Lakers, al Golden Center de Sacramento, s’hi va trobar un homenatge de part de la NBA: una foto d’ell, als divuit anys, fent la mítica esmaixada a l’estadi dels Kings, i una ampolla de vi, del Priorat. És un Vall Llach, anyada 2003, perquè és des del 2003 que l’estrella juga a la NBA.

Si ara us dic vi d’Alella, pensareu en un blanc, oi? I si us poseu a recordar, a recordar un blanc d’Alella, potser us vindrà al cap un nom, un nom molt conegut fa dècades, que era en totes les taules de Barcelona perquè, fa dècades, Alella –la DO més petita de Catalunya– era la vinya de Barcelona. Em refereixo al Marfil.