El buit deixat per la fracassada contraofensiva ucraïnesa és omplert per una ofensiva russa que vol ser més que el que és en realitat. Els bombardejos sobre Kíiv i les principals ciutats d’Ucraïna, Moscou els acompanya de xifres triomfalistes, com ara que el 2023 les “baixes” ucraïneses van ser 215.000, sense especificar quants morts, ferits i presoners. Amb tot, és prou clar que Rússia està guanyant, potser no la guerra, però sí l’hivern, mentre Ucraïna s’esforça a acumular forces per quan l’hivern s’acabi.

El 16 de desembre moria a París i a l’edat de 90 anys Toni Negri, l’últim gran intel·lectual d’aquella enyorada Europa de la revolució social. Avui, en ple segle XXI, el projecte emancipador europeu, nascut amb la modernitat, agonitza en ànima i en cossos. Recordem-los.

A l'entrevista d'Esther Vera amb Timothy Garton Ash, l'historiador fa una síntesi del seu recent assaig Europa (que aquí acaba de publicar Arcàdia). Són una bona descripció —l'entrevista i el llibre— d'on ens trobem com a europeus, com a membres d'una entitat anomenada Unió Europea. La idea que aquesta Unió pot trencar-se i naufragar, més enllà d'un bon argument per presentar un llibre, és un advertiment consistent. Molts estam —estem— avesats a donar per descomptada l'existència de la UE, però els motius per témer per la seva integritat (des de la pressió de grans superpotències enemigues com Rússia i la Xina fins a la descomposició que aporten populismes com el d'Orbán, o el gran daltabaix del Brexit) són molts i no són menors. La desafecció de molts ciutadans també és important: les dretes extremes i ultres són antieuropeistes per definició, i a l'altre costat ideològic, molts ciutadans d'esquerres, o simplement progressistes, senten sovint decepció i desànim pel paper de la Unió Europea en qüestions transcendents: les guerres actuals d'Ucraïna i de Gaza en són bons exemples, com també ho és —de sempre— la seva incapacitat per desenvolupar una política migratòria comuna i basada en el respecte als drets humans. El fet de ser, com se sol dir, un club d'estats (i, per tant, sovint escassament sensible a les necessitats de les minories nacionals) tampoc és engrescador.

La primavera passada Timothy Garton Ash alertava que el que podia passar a l’estiu i a la tardor seria decisiu en el desenllaç de la guerra d’Ucraïna. El professor britànic venia a dir que si el risc que suposa la contraofensiva ucraïnesa no fos assumit amb contundència pels aliats occidentals i s’arribés a l’hivern en un escenari d’empantanegament bèl·lic i geopolític, Putin es fregaria les mans. Doncs l’hivern és a tocar i algunes de les alertes de Garton Ash s’estarien complint.