En un pati amagat entre diverses cases a la petita localitat rural de Fuxing, situada a la costa oest de Taiwan, un matrimoni d'uns seixanta anys es mou ràpidament d'una banda a l'altra per col·locar acuradament al sol el que des de lluny semblen enormes llençols. Fa anys, aquesta mateixa escena es podia veure a molts patis del barri, però avui la família Lin és una de les últimes que segueixen preparant fideus a mà seguint el procés tradicional que s'ha anat passant de generació en generació. “Ara la majoria els fan a màquina, que és molt menys pesat i es pot produir més, però nosaltres seguirem la tradició fins que ens jubilem”, diu Lin Zheng Yi, de 63 anys, que fa des de les cinc del matí que treballa i ara, sis hores més tard, està penjant les fines tires de fideus al pati.

Nani Nolla, autora del blog La Cuina Violeta, comenta que els fideus a la cassola són un plat econòmic, i molt fàcil de preparar a casa.

Col·locàvem les teles al voltant dels ametlers, encavallant-les per evitar que els fruits caiguessin fora. Després, en retirar-les, anàvem tot d’una a pellucar totes les que havien caigut en els buits on la tela no arribava, sobretot al voltant de la soca. Sovint, entre les ametles trobàvem caragoles que havien habitat en els forats de les soques foradades. El sotrac no havia bastat per treure-les de la seva letargia i ens les posàvem dins les butxaques. En tornar a casa anirien a parar a la caragolera o davall un cossiol de test on es reunirien amb les que trobàvem els matins, assaciant la set amb la roada. Si no n’hi havia a bastament per a una caragolada servien per enriquir l’arròs o uns bons fideus de caseta.