Corria l'any 2014 i l'aleshores govern de Mariano Rajoy (PP) obria la porta a la SEPI a entrar com a accionista dins el fabricant espanyol d'oli d'oliva Deoleo —el més important del món i propietari de marques com Carbonell—. L'objectiu era mantenir-ne "l'espanyolitat" en un moment en què accionistes com Bankia i La Caixa estudiaven sortir-ne. Ara, aquell moviment que plantejava l'executiu de Rajoy i que no es va acabar materialitzant ha tornat a plantejar-se: "Aquesta marca [Deoleo] s'ha de quedar a Espanya. Es poden fer coses perquè una empresa no es vengui a un inversor estranger. S'ha fet amb Telefónica", apuntava Antonio Luque, president de la cooperativa d'oli Dcoop, quan el govern de Pedro Sánchez tot just anunciava que "explorava" l'entrada a la teleco espanyola. Les paraules de Luque cal emmarcar-les en un moment en què el principal accionista de Deoleo, el fons britànic CVC (57% del capital), ha activat la maquinària per desprendre's de la seva participació.

És una indústria relativament jove, però el seu pes equival a una gran economia només per darrere de la dels Estats Units i la Xina. O el que és el mateix, vint cops el valor borsari de l'Íbex-35. Parlem dels fons sobirans, uns instruments financers que inverteixen els superàvits dels estats en els mercats internacionals de capital i de deute i que han trobat en Espanya una destinació atractiva. Tot i la guerra a Ucraïna i la consegüent crisi energètica i de preus, així com una política monetària agressiva a Europa, l'any 2022 es va tancar amb xifres rècord pel que fa als moviments d'aquests fons.