No és senzill adjectivar amb tanta contundència com ho fa el titular d’aquesta contarella, la d’una vetllada molt difícilment superable, però, en qualsevol cas i sens dubte, inoblidable, com va ser aquesta Rusalka, d’Antonín Dvořák, per moltes i variades raons. Segurament la més important la trobam al repartiment, però per a l’ocasió crec que és de justícia posar per davant un Josep Pons, que ens va regalar una fi de festa d’una qualitat i calidesa incontestables. No és notícia, per la seva trajectòria, farcida d’una delicada versatilitat i un aplec de precisions que mereixen, un cop i un altre, un lloc destacat a qualsevol crònica, crítica o el que sigui. Per tant, ja tan sols per aquesta circumstància, aquesta Rusalka, que vàrem poder veure i escoltar al Gran Teatre del Liceu, es mereix un lloc al més luxós prestatge de la nostra memòria.

"El Carnegie Hall de Nova York és la sala de concerts més emblemàtica del món, on tothom de la música clàssica vol arribar algun dia", explica Tomàs Grau (Barcelona, 1979), el director titular i artístic de la Franz Schubert Filharmonia. L'orquestra tarragonina assolirà aquest repte el 10 d'octubre. Serà el penúltim concert d'una gira que començarà el 29 de setembre a l'Auditori Pau Casals del Vendrell i que després de passar per Terrassa, Barcelona, Madrid, Lleida, Tarragona i Vic farà el salt als Estats Units: a més de la sala principal del Carnegie Hall, també tocarà al Lisner Auditorium de Washington DC el 12 d'octubre.