El primer quart del segle XXI ha deixat una empremta profunda en el sistema educatiu balear. Canvis demogràfics accelerats, desigualtats creixents, debats lingüístics, noves oportunitats formatives i una universitat que ha evolucionat en dimensió i ambició científica han configurat un escenari ben diferent del d’inicis de mil·lenni. Aquest reportatge mira enrere per entendre el present i projectar-se en el futur.

Les adhesions al Pla de segregació lingüística a centres escolars acordat entre el PP i Vox a principi de legislatura van augmentant. 19 centres educatius han sol·licitat adherir-se a aquest pla pilot per al curs 2025-2026 a les diferents etapes educatives ofertes. Segons ha informat la Conselleria d'Educació i Universitats, el pla ja es va aplicar a 11 centres el curs 2024-2025 que ara han sol·licitat estendre'l a l'etapa de Secundària.

El Partit Popular de ses Salines ha rebutjat que es debati una moció presentada d'urgència per Endavant (el PSIB, MÉS i Independents) en defensa del català a l'ensenyament. L'únic partit que ha votat a favor de la urgència ha estat El Pi. Els 6 regidors del PP i el regidor de Som Coalició (regidor trànsfuga i militant del PP) hi han votat en contra.

Miquel Àngel Contreras i Neus Truyol, regidors de MÉS per Palma i Lucía Muñoz, regidora de Podem a Cort han anat al Debat de la Ciutat vestits amb camisetes verdes i una pancarta on es pot llegir el lema 'La llengua no es toca'. Aquesta és una nova reivindicació de l'esquerra després del pacte entre el PP i Vox pels pressupostos de la comunitat autònoma que implica modificar la Llei d'Educació per incloure la vehicularitat del castellà a les escoles. Muñoz també ha assistit aquest dilluns al ple amb una kufiya, el mocador palestí conegut per la primavera àrab, en suport a Palestina.

El Reglament d’Usos Lingüístics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) indica que el català és la llengua oficial pròpia i que la comunitat universitària “s’ha d’esforçar per fer-la vehicle preferent d’ensenyament”. Ara bé, just després s’afegeix que “sense perjudici d’emprar el castellà com a llengua oficial, i altres llengües dins els àmbits que les facultats determinin”. Feta la norma, arriba la pràctica. Segons les xifres recollides pel departament de dades de la UIB, el curs actual s’imparteixen en la llengua pròpia el 41,96% de les 3.254 assignatures de grau vigents, un percentatge que, així i tot, és millor que el de l’any anterior, quan eren el 40,04%. L’ARA Balears n’ha demanat les de cursos anteriors, sense que se li hagin facilitat. La llibertat de càtedra, lligada al fet que la UIB no té cap mecanisme per forçar els professors a impartir assignatures en català, fan que s’hagi de confiar en la consciència dels docents de cada carrera. De fet, cada facultat és un món.

Prop del 80% de les famílies de les Balears han triat el català com a llengua vehicular a l'escola. La Conselleria d'Educació ha publicat aquest diumenge els percentatges de tria de llengua a l'escola després que el Govern aprovàs el Pla de segregació lingüística. Per contra, un 16% s'ha decantat pel castellà per al primer ensenyament.

El camí que va fer Andra Dumitru (Bucarest, 1987) fins a establir-se a Mallorca va ser una carambola total. Aficionada a les telenoveles, que seguia amb la seva padrina, tenia clar que volia ser professora de castellà... Fins que a la carrera va topar amb un idioma que no coneixia, en una assignatura optativa, el català: “No sabia que existia, i ara en som professora!”, exclama. Ara viu a Manacor, és filòloga i docent a l’IES Guillem Sagrera, on aprofita la seva experiència per ensenyar l’idioma als nouvinguts.

L'Obra Cultural Balear ha anunciat aquest dimarts que emprendrà accions legals contra el pla de segregació lingüística del Govern i que en demanarà la suspensió cautelar perquè no es pugui aplicar el curs que ve, segons ha manifestat l'entitat mitjançant un comunicat. Segons l'OCB, "el pla Vera no s'ajusta al marc legal actual, ja que pretén separar els alumnes per raó de llengua". D'aquesta manera, la segregació lingüística "va en contra del model lingüístic que ha estat vigent els darrers 25 anys, que s'ha demostrat que és un factor d'èxit del nostre sistema educatiu". A més, es tracta d'una mesura que "vulnera el Decret de mínims en relació amb les matèries que s'han d'impartir en llengua catalana".

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, compareixerà el 8 de febrer a la Comissió d'Educació del Parlament per explicar el pla lingüístic pactat pel PP i Vox, asseguren fonts del PP. El projecte implica que, a partir del curs que ve, al primer ensenyament, els pares podran triar entre català i castellà. A la resta de cursos, la mesura s'implantarà progressivament per mitjà d'un pla pilot.

Des d'aquesta setmana el català es pot parlar amb normalitat al Congrés, i el camí per a l'oficialitat plena a la Unió Europea ja està encetat. Però a Catalunya els estudis sociolingüístics assenyalen que el seu ús social està en retrocés i l'envestida dels tribunals no ha parat, sobretot contra la immersió lingüística a les escoles. Un degoteig de sentències imposant el 25% de castellà a les aules, amb l'estocada del Tribunal Suprem el 2021 i la providència del TSJC del 2022 obligant la Generalitat a aplicar aquest 25% a tot el sistema educatiu, va generar el context propici perquè els grans consensos retornessin al Parlament ara fa poc més d'un any. Per això, el juny de l'any passat, amb un 80% de suport, es va aprovar la llei sobre el català a l'escola, amb un pacte entre el PSC, ERC, Junts i els comuns perquè el català seguís sent la llengua vehicular del sistema educatiu, amb el castellà com a "curricular", deixant enrere els percentatges i posant el focus en la realitat sociolingüística i l'autonomia dels centres. Tot, per intentar treure la justícia de les escoles i defensar la immersió. La llei està en mans del Tribunal Constitucional –ara amb majoria progressista– i les sentències per incrementar les hores de castellà en aules concretes han continuat arribant –i s'han continuat complint–, però el perill d'un efecte dominó ha desaparegut. Almenys a curt termini.