Es posa dret, crida Laudrup i li fa quatre gestos. El jugador assenteix i corre camp enllà. És el 1991 i Johan Cruyff desfila per l'àrea tècnica del terreny de joc amb elegància i caràcter. De tant en tant, les càmeres l'enfoquen i retransmeten el seu rostre concentrat pels cinc continents. Però des de fa algunes setmanes, l'entrenador del Barça sembla diferent. De la comissura dels llavis ja no en penja el seu mític cigarret. Ara en sobresurt un pal blanc que, boca endins, amaga una bola de caramel relluent. El míster la mareja constantment amb la llengua. Està deixant de fumar. "A la meva vida he tingut dos grans vicis: el futbol i fumar -reconeixia l'entrenador aquell mateix any en un espot publicitari contra el tabac-. El futbol m'ha donat la vida; fumar gairebé me l'ha pres", confessava després de patir una insuficiència coronària.