En un dels seus viatges a la recerca d'antiguitats, Daniel Cota i Miquel Fuster varen anar a ca un amic seu a Jerez de la Frontera. Daniel tenia intenció de comprar tot el que l'amic li havia ofert, però quan va ser l'hora de la veritat, "no va voler vendre res", segons conta. Per no tornar-se'n de buit, els dos mallorquins li varen demanar al seu amic que els vengués alguna cosa. Fuster va comprar un gramòfon de 450 pessetes i Cota, un càntir de 150. "I ens vàrem fer la promesa que cap dels dos ho vendríem. I així ens morirem. Miquel amb el gramòfon i jo amb el càntir", conta mentre posa la mà damunt l'espatlla a Miquel, que seu a la seva esquerra.

Aquests dies de festa major, són molts els tarragonins que mentre passegen pel carrer Major s'enduen un disgust. Els rètols penjats a l'aparador d'Antiguitats Poblet que anuncien que l'establiment està de “Liquidació” generen certa tristesa. Però, després de 48 anys treballant amb mobles, Pere Vergés ja té ganes de fer altres coses: “Em diuen que no tanqui, que he de continuar, però és que jo ja tinc 78 anys i tenim ganes de viatjar –explica–. A més, als joves, en general, ja no els interessen els mobles”.