El primer que li demano a Jun Moyano quan ens trobem és: "Com vols que parli de tu? En femení, en masculí o en neutre?" Lluny de ser incòmode, ho agraeix: "Sempre és agradable quan t’ho pregunten", assegura l’activista no-binàriï. I com que l'aviso de la meva poca pràctica amb el gènere neutre, em tranquil·litza: "Si t’equivoques no passa res, jo també m’equivoco. Molta gent després posa is a tot arreu, però és acostumar-s’hi", assegura. Ho té comprovat amb el seu entorn d’amistats. Aquesta primera pregunta, tan simple i tan inusual, és una de les propostes de la Guia gramatical de llenguatge no-binari (Raig Verd), el primer manual unificat i consensuat amb el col·lectiu enabé que desplega com funciona en català el gènere neutre i, en especial, l’ús del neomorfema -i. És a dir, quan ens referim a ellis, a totis, quan volem incloure a totser.