L'ús del llenguatge inclusiu en les institucions fa anys que és una pràctica habitual entre les formacions progressistes. Quan Carmen Calvo va introduir-lo per primer cop en l'acte de promesa de la Constitució davant del rei el 2018 va generar sorpresa, però des d'aleshores la política espanyola ho ha normalitzat fins al punt que el Congrés debatrà pròximament una reforma del reglament registrada pel PSOE i Sumar per afegir el terme diputades i, en alguns casos, substituir el masculí amb expressions neutres. Coincidint amb la setmana del 8-M, la mesa de la cambra baixa va admetre a tràmit dimarts, amb els vots d'aquestes dues formacions i l'oposició del PP, una proposició de llei que planteja "adequar-lo al llenguatge inclusiu de gènere". També van acordar que la iniciativa es tramiti per la via d'urgència.

La primera dona que va ocupar la secretaria perpètua de l'Acadèmia Francesa, Hélène Carrère, sempre va exigir que li diguessin "el secretari perpetu" i no pas "la secretària perpètua". La historiadora i politòloga, que va ocupar el càrrec més important de la institució de la llengua francesa des del 1999 i fins a la seva mort fa tres mesos, era una ferma opositora del llenguatge inclusiu i la feminització de càrrecs. De fet, durant el seu llarg mandat a l'Acadèmia, la institució va considerar tabú durant molts anys la feminització de professions i càrrecs en la llengua francesa. Va acabar acceptant que es pogués dir "metgessa", "enginyera" o "ministra" el 2019, fa només quatre anys, pressionada per la realitat social i lingüística.

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) barra el pas al llenguatge inclusiu. Per tant, manté fora de la normativa alguns usos lingüístics que buscaven un ús més inclusiu del gènere o que intentaven que la llengua mostrés empatia amb identitats no binàries. Aquesta és la conclusió del document aprovat per la Secció Filològica de l'IEC en la reunió plenària del 20 d’octubre del 2023: ni totis, ni totes ni tots/totes.

El primer que li demano a Jun Moyano quan ens trobem és: "Com vols que parli de tu? En femení, en masculí o en neutre?" Lluny de ser incòmode, ho agraeix: "Sempre és agradable quan t’ho pregunten", assegura l’activista no-binàriï. I com que l'aviso de la meva poca pràctica amb el gènere neutre, em tranquil·litza: "Si t’equivoques no passa res, jo també m’equivoco. Molta gent després posa is a tot arreu, però és acostumar-s’hi", assegura. Ho té comprovat amb el seu entorn d’amistats. Aquesta primera pregunta, tan simple i tan inusual, és una de les propostes de la Guia gramatical de llenguatge no-binari (Raig Verd), el primer manual unificat i consensuat amb el col·lectiu enabé que desplega com funciona en català el gènere neutre i, en especial, l’ús del neomorfema -i. És a dir, quan ens referim a ellis, a totis, quan volem incloure a totser.