<![CDATA[Ara Balears - moral]]> 10 <![CDATA[Astúcia artificial]]> Encara que no fa gaire que va irrompre la intel·ligència artificial a les nostres vides, l’empremta que hi comença a tenir no deixa de guanyar envergadura. Fa poc més d’un any que hi provava d’interactuar per veure fins a quin punt era creativa o tenia bones idees a l’hora de millorar –o perfilar més estèticament– una història, i tot el que em receptava eren tòpics i sortides argumentals diguem-ne de baixa volada. La veritat és que deu tenir alguna mena de limitació no només creativa sinó –ho direm així– moral: mai concep que un personatge en mati un altre, per exemple, o que passin determinades coses que puguin atemptar contra un sistema de valors primmirat i covardament cautelós. Com si concebre ‘males idees’ pogués ser socialment perjudicial, per bé que li especifiquis que tot plegat és ficció. Creativament la màquina és molt bona per reproduir i falsejar el que existeix, però no per crear coses noves. És com aquells cantants –o humoristes– que surten per la televisió a imitar-ne d’altres, que ho poden fer prou bé i amb bona veu, però que després són incapaços de crear un estil propi i no en parlem de compondre una cançó o inventar un bon acudit. Amb la feina dels pintors i dels il·lustradors s’ho apropia amb prou encert –la polèmica s’ha aixecat quan s’ha ofert l’opció de transformar qualsevol imatge en un dibuix de Miyazaki, per exemple… A dir veritat, però, hi ha d’altres coses que comença a fer i que són ponderables: li pots donar un text literari i que te’n faci un resum, i és capaç de jutjar-ne –prou aparentment– els mèrits i els demèrits, per bé que més que fer crítica literària útil i lúcida, es limita a apuntar quatre imponderables o a aconsellar-te millores que no comprometen a res. Encara és un fatal professor d’escriptura. Sembla que funciona com aquell manual mític que es titulava: Com parlar de llibres que no s’han llegit, de Pierre Bayard.

]]> <![CDATA[Pallassos]]> En algun lloc vaig llegir la història d’un metge en pràctiques que, acompanyant una doctora més veterana, va haver-se d’enfrontar a una situació que, pel que es veu, és bastant habitual: una mare que no volia vacunar la seva filla perquè estava convençuda que les vacunes contenien un microxip capaç de controlar la ment. El metge jove explicava que la doctora no va intentar rebatre en cap moment les idees d’aquella dona. Després d’escoltar-la pacientment, immutable, l’únic que va fer va ser mirar-la fixament i dir-li: “Això és el que Ells volen que pensis”. 

]]> <![CDATA[Futbol moral]]> No fa gaires dies es va fer viral un vídeo molt curt; s’hi veia la futbolista nord-americana Megan Rapinoe –una de les millors del panorama mundial– signant un autògraf a un jovenet. La cosa no tindria més importància si no fos que la futbolista, asseguda i vestida de gala, ni tan sols es dignava a aixecar la vista de la pilota que li donaven a signar, i molt menys a fer cap tipus de gest simpàtic, o a mostrar gens d’empatia, cap a l’al·lot que s’hi havia apropat recercant la signatura. Rapinoe ni tan sols el mirava a la cara després de tornar-li la pilota. A les xarxes socials es va muntar un debat fora de lloc; semblava que l’estrella de l’esport menyspreava el jove, que es donava molts fums, o que evidenciava un caràcter de diva prepotent i intocable… El judici de les xarxes es basava en la idea que la jugadora havia de mostrar-se més amable i accessible. No fent-ho era una falta moral, greument criticable fins als extrems a què se sol arribar en el món virtual. Els insults cap a la jugadora eren furibunds. 

]]> <![CDATA[I per què ens hauria d’agradar el sadomasoquisme?]]> El cas de la persona amb discapacitat intel·lectual que va ser víctima de tortures i vexacions a Manacor fa unes setmanes ha generat una important polèmica amb relació a l’espinós tema del consentiment i els seus límits. Pel que ha anat transcendint, les primeres avaluacions psiquiàtriques confirmen que la víctima era conscient del que demanava i de les seves conseqüències. A partir d’aquí, hem pogut llegir a aquest mateix setmanari opinions d’experts en què afirmaven, entre altres coses, que en un cas com aquest un element determinant per entendre vàlid el consentiment ha de ser la consciència de saber si és o no moralment correcte el que es demana, afegint tot seguit que, amb caràcter general, no hi ha cap problema que a algú li agradi el sadomasoquisme, sempre que sàpiga gestionar-ho. Però, és així de senzill?

]]> <![CDATA[L'àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Inca és víctima de la censura de Facebook]]>

L'àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Inca també ha estat víctima de la moral de Facebook. La xarxa social creada per Mark Zuckerberg ha censurat el cartell, que havia compartit el regidor de Cultura, Antoni Rodríguez Mir, en el seu mur sobre l'exposició fotogràfica 'Des[cos]ificades', per la presència de la nuesa del cos femení. La mostra s'ha de realitzar al Claustre de Sant Domingo entre el 16 de desembre i el 14 de gener.

]]>