L'arquitecte més universal, autor de grans meravelles, també va patir la repressió policial ara fa un segle. Antoni Gaudí, pare de la Sagrada Família, de cases importants –com la Milà o la Batlló– i del Park Güell, va ser detingut per la policia espanyola per parlar en català. Aquest fet es va produir fa cent anys, concretament per la Diada del 1924, quan l'arquitecte volia anar a la missa en honor als caiguts en la defensa de Catalunya el 1714 a l'església dels sants Just i Pastor, a Barcelona. Però uns policies li van impedir de fer-ho de males maneres, agafant-lo pel braç i exigint-li parlar en castellà, després que Gaudí els contestés en català, indicant-los que volia anar a missa: "La seva professió l'obliga a vostè a parlar en castellà", va replicar-li un agent quan va saber que era arquitecte.

El novembre de 1918, les Rambles de Barcelona poc tenien a veure amb les del 2023. Cada capvespre, cap a les vuit, durant els sis dies laborables de la setmana, quan tancaven les botigues, els dependents, estudiants i alguns obrers s'hi trobaven per cridar consignes independentistes i cantar cançons catalanistes. No acostumava a acabar massa bé: els manifestants s'enfrontaven amb la policia i els oficials de l'exèrcit de la guarnició de Barcelona. Els manifestants eren agosarats i competien a veure qui estripava algun informe o trencava algun sabre. Aquella pugna va anar a més amb la creació de la Liga Patriótica Española (LPE), que al desembre va començar a acudir a les Rambles amb garrots i pistoles per enfrontar-se als catalanistes.

Han començat per llevar el català com a requisit a la sanitat, tot i que no està gens clar que aquest sigui el motiu de l’escassetat de metges a les Balears. I previsiblement s’ha d’estendre a altres àmbits, ja que el punt 55 del pacte de govern PP-Vox es compromet a “fer el desenvolupament normatiu corresponent per garantir que el desconeixement del català no penalitzi en l’accés a la funció pública”. Aquest objectiu resulta dubtosament compatible amb el dret dels ciutadans de fer servir el català, que estableix l’Estatut. Però és que, a més, el seu desconeixement per part dels funcionaris ens ha proporcionant un bon grapat de maldecaps, al llarg dels darrers tres segles.

Avui fa cent anys Espanya va descarrilar del model europeu de construcció d'un estat liberal modern i va quedar fora de joc. El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va emetre des de Barcelona un pronunciament per "la salvació de la pàtria" i va treure els militars al carrer. Quan va obtenir el suport del rei Alfons XIII per suspendre la Constitució i dissoldre el Parlament, va agafar el tren al baixador del passeig de Gràcia i carrer Aragó i, en arribar a Madrid, va establir un directori militar.