<![CDATA[Ara Balears - celebracions]]> 10 <![CDATA[El president del Consell de Menorca fa una crida a la unitat]]>

El president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, ha invocat el filòsof i politòleg Karl Popper per fer que aquest Sant Antoni sigui el de “la concòrdia, la germanor i la unió” que necessita l’illa, un bon enteniment al qual s’ha referit reiteradament durant el seu discurs institucional. En tot cas, la coincidència de la celebració d’enguany amb el trentè aniversari de la declaració com a Reserva de la Biosfera i del recent reconeixement de la Unesco a la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat han donat el protagonisme de l’acte a Cipriano Marín, l’expert canari en desenvolupament sostenible que ha coordinat ambdues exitoses iniciatives per a l’illa.

]]> <![CDATA[Presidenta amb rebosillo]]> Devers els anys seixanta a Manacor ens inventàrem la neofesta de les Fires i Festes, una celebració naïf que venia a suplir la de Sant Jaume. Els manacorins havíem descobert la vorera de mar. Qui més qui menys hi feia feina. Qui més qui menys, també, ja s’hi havia fet una caseta. Ja no estirava, haver de passar aquella calorada per viure aquella festa pagesa i antiquada. En canvi, les Fires i Festes eren modernes, ingènues i festives, sense aquell pes de tanta d’història damunt… La nova festivitat es cloïa, i es clou encara, amb una gran desfilada de carrosses de motius primaverals que poden anar des de les flors i les papallones fins, més modernament, a les tomàtigues de ramellet o els tubs de pasta de dents. Hi venien, un temps, les majorettes, unes al·lotes vestides amb capell i torereta de reminiscències militars i una minifalda fonada que s’avenia molt amb les ganes de mostrar carn tan pròpies dels anys setanta. Les cuixes descobertes d’aquelles al·lotes un diumenge de la primeria de juny contrastaven amb el mocador negre al cap i la falda fins als peus, també de teixit fosc, que duia la tia Antonina, segurament l’única dona que he vist mai vestida de pagesa en la seva normalitat quotidiana. La tia Antonina era una tia de mon pare que sense fer-hi gaire enfora podríem dir que avui rondaria els 120 anys, si fos viva.

]]>