Una va néixer als inicis de la postguerra; l’altra, a punt de començar el segle XXI. Una ha escrit un llibre sobre una dona que a la seixantena decideix finalment empoderar-se, i una altra ha coordinat una antologia de poesia feminista en català. I totes elles coincideixen a subratllar que en els darrers temps la situació de la dona escriptora ha viscut canvis importants i potser en algunes coses fins i tot gosen dir que és millor que no abans. Tanmateix, però, les escriptores Antònia Vicens (Santanyí, 1941), Maite Salord (Ciutadella, 1965), Maria Antònia Massanet (Artà, 1980) i Aina Fullana (Manacor, 1997) també coincideixen en una altra cosa: queda encara molt camí per recórrer.