Els 41 amarraments de l’històric port de Sanitja, al nord del Mercadal, es podran tornar a emprar a partir d’aquest estiu. Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en acabar la reunió de coordinació convocada amb Costes, els amarristes, l’Ajuntament i el Consell de Menorca per tal de trobar-hi una solució.

L’històric port de Sanitja, que acollia l’antiga ciutat romana de Sanisera, al nord del Mercadal, es troba a les portes de la temporada sense barques. Cap ni una de la quarantena que encara hi havia fins aquest hivern. Costes les ha desallotjades per no haver pogut regularitzar l’associació d’usuaris i la situació legal dels cinc pantalans que s'empraven en aquest paratge protegit, la qual ja havia motivat l’obertura de diversos expedients sancionadors per part de l’administració estatal.

La flota artesanal farà vaga dilluns que ve en senyal de protesta per les noves obligacions del sector pesquer, que qualifiquen de desproporcionades i ineficaces. Amb tot, la Federació Balear de Confraries ha avançat que no es descarta una vaga indefinida.

El govern espanyol permet des del juliol que els particulars puguin llogar les seves embarcacions per fer activitats lucratives d’ús comercial fins a un màxim de tres mesos a l’any. Ara bé, durant el període, una empresa de lloguer d’embarcacions –els famosos xarters nàutics– ha de gestionar la barca, la qual ha de complir amb els mateixos requisits tècnics que els vaixells que es lloguen durant tot l’any. La normativa del govern estatal ha provocat un enfrontament entre els executius de Pedro Sánchez i Marga Prohens.

La nova Associació de Pimes d'Activitats Nàutiques de les Balears (APANIB) –que representa les petites i mitjanes empreses del sector del xàrter nàutic professional– ha advertit aquest dijous que set de cada deu petits negocis de xàrter de les Illes podrien tancar a causa del Decret del Govern que regula l'activitat d'aquest tipus d'embarcacions i que es va aprovar el passat 1 d'agost. Segons ha denunciat APANIB, la nova normativa prohibeix la venda per places individuals, una modalitat legal que es desenvolupa a la resta de comunitats autònomes. A més, prohibeix l'accés a les rampes públiques, obliga els xàrters a tenir un amarrament per poder operar i denega la inscripció de noves embarcacions.

Les principals amenaces per al coral de les Balears són la pesca d'arrossegament i el canvi climàtic. Quan se superen els 25 o 26 graus a la mar durant diverses setmanes, les comunitats comencen a morir, i la Mediterrània aquest agost va arribar als 28,15, segons va anunciar el Centre d'Estudis Ambientals de la Mediterrània (CEAM). "Les poblacions encara estan més amenaçades perquè l'escalfament del mar i l'impacte de les xarxes de pesca no disminueixen. Van a més, sobretot les relacionades amb el canvi climàtic", explica la catedràtica d'Ecologia de la Universitat de Barcelona Cristina Linares.

Manacor abalisarà les seves platges verges per evitar la pressió d’embarcacions prop de l’arena, que de cada cop més, posen en seriós perill els banyistes que cada estiu hi accedeixen per banyar-s’hi. Així ho ha fet saber avui el regidor municipal de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, qui s’ha referit en especial al cas de Cala Varques, on les barques, llanxes i velers envaeixen un espai que no els pertoca i provoquen escenes de tensió amb els qui haurien de gaudir del bany sense passar pena.

Hi havia les barques de bou dels pescadors, les llanxes de passeig dels rics locals i dels estrangers, i un parell de llaüts que ja eren, també, peces de col·leccionista. La cala feia un port natural, avall del freu format per les parets argiloses d’un impressionant penya-segat vermell, i les embarcacions no s’hi havien arribat a acumular com en altres punts de l’illa. De fet, la cala i la petita població, que n’havia agafat el nom, havien fracassat en el seu moment en la provatura de convertir-se en un punt de turisme de masses, a imitació d’altres que sí que havien tingut aquesta fosca sort. D’aquells dies, n’havien quedat com a penyora, als carrers de la població, una quantitat remarcable de locals tancats de feia molts d’anys. En quedaven les finestres amb els vidres empastissats amb aquella substància blanquinosa amb què se solen empastissar els vidres dels locals tancats, i també alguns rètols amb els colors menjats pel sol i la serena, on encara es podia mig llegir què s’havia ofert allà: “Pub Orizon”, deia un. O: “Souvenirs Carmen”. O: “Comidas FranGa, en què Fran era per Francesc, i Ga, per Gabriela.

Cada cop són més els propietaris d’embarcacions que demanen un amarrador públic als ports de Menorca. Segons dades de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), gestora del port de Maó, en els set primers mesos d’enguany s’han registrat 72 sol·licituds d’amarrador per a barques de fins a vuit metres d’eslora, només dotze peticions menys que les que hi va haver en tot el 2022. A Maó, hi ha 622 amarradors de gestió directa i 1.078 de gestió indirecta, i la llista d’espera s’eleva fins a les 250 persones.