‘Mallorca no es ven’, ‘Mallorca no està en venda’... són lemes que avui dia sentim i veim pintats a les parets en relació amb la pressió del turisme i l’adquisició de cases per estrangers. Però el regne de Mallorca sí que es va vendre, literalment, l’agost del 1375 –fa 650 anys–, quan Elisabet, filla de Jaume III, va traspassar els seus drets a la corona de les Illes a un germà del rei de França, per 120.000 florins d’or: el que vendrien a ser, de manera aproximada, uns 113 milions d’euros dels nostres dies.

La Policia Nacional ha arrestat un jove d'origen espanyol que conduïa una moto per Palma amb tres passatgers més a bord, sense cascos, carnet i sense haver passat la ITV. Els fets s'han produït aquest dimarts, cap a les 3.30 h, al carrer de Jaume III de Palma, quan una patrulla d'Atenció al Ciutadà de la Policia Nacional ha observat una motocicleta amb quatre joves que no portaven casc al cap.

El carrer de Jaume III de Palma és la dotzena via comercial més cara d'Espanya, amb rendes de 1.260 euros per metre quadrat a l'any, en una classificació que encapçala el passeig de Gràcia de Barcelona, amb 3.180 €/m²/any, segons la 34a edició de l'informe Main Streets Across the World', de Cushman & Wakefield. D'aquesta manera, els lloguers del carrer palmesà han pujat un 10% respecte de l'any anterior.

No fou una batalla per la suposada ‘independència’ de Mallorca, que pràcticament no existí. Tampoc el després tan mitificat Jaume III va tenir el suport de la immensa majoria dels seus súbdits, que, o bé es posaren ‘darrere la roca’, o bé varen combatre contra el seu antic monarca, qui encapçalava un exèrcit, per descomptat no d’illencs, sinó de mercenaris. Ens acostam a la batalla de Llucmajor, quan es compleixen 675 anys d’aquell episodi, que tingué lloc el 25 d’octubre del 1349. I ho feim seguint els estudis de Gabriel Ensenyat, J. Ernest Martínez Ferrando, Carlos A. Willemsen, Pau Cateura, Jaume Serra i Román Piña.

La literatura i la historiografia d’arrel romàntica consagraren el regne ‘privatiu’ de Mallorca, suposadament independent, com la nostra edat d’or. I els seus sobirans –Jaume II, Sanç I i Jaume III– els donen a conèixer com els ‘bons’ de la pel·lícula, enfront dels ‘dolents’, els seus familiars de Barcelona, que volien reunificar la Corona d’Aragó –i ho aconseguiren. Repassam i desmuntam aquests tòpics, quan som a prop del 12 de setembre: la data que la dreta, ara en el poder, vol recuperar com a Diada de Mallorca, recordant la jura de les franqueses illenques per Jaume II, el 1276.