Un assaig controlat amb gairebé 900 pacients de 55 centres oncològics de sis països ha demostrat que el fet de participar en un programa d'exercici estructurat augmenta el temps sense reaparició del càncer o altres patologies, així com de mort. En concret, l'estudi diu que es redueix un 37% el risc de mort i un 28% el de recaiguda de qualsevol mena de càncer.

Johan Helberg es va llevar dijous al matí i va veure com la vista del fiord noruec que tenia al darrere de casa havia estat substituïda pel lateral d’un vaixell gegant. Un vaixell de càrrega, l'NCL Salten, havia embarrancat cap a les cinc de la matinada a tocar de casa seva, a la costa de Byneset —una zona de la ciutat de Trondheim, al centre de Noruega.

Encadenats, detinguts durant setmanes i, finalment, deportats. Dos turistes alemanys van intentar entrar als Estats Units i van ser víctimes de les dràstiques restriccions d'entrada del president Trump. Els casos de Jessica Brösche, detinguda durant 46 dies, i Lucas Sielaff, 16 dies, han acaparat titulars a Alemanya, també com una mostra del que podria suposar per als viatgers europeus la política d'immigració de la Casa Blanca.

Letícia Sarda té 43 anys i viu a l'illa de Tenerife, a les Canàries. Té dos fills i en el passat acostumava a viatjar sola per tot el món treballant com a model per a marques com Burberry. Durant gairebé cinc anys, milers de persones han intentat desesperadament trobar-la sense que ella en tingués ni idea.

La cova càrstica de Baishiya no és un lloc fàcil per dir-ne casa. Està ubicada en un pendent rocós i escarpat a l'altiplà tibetà, a més de 3.200 metres d'altitud, on l'oxigen és escàs i el clima fred i sec. Però una sèrie d'expedicions a la cova els darrers anys han demostrat que era la llar d'una de les branques més misterioses de la humanitat: un grup de persones semblant als neandertals anomenats denissovans. Des del 2010, els científics han dibuixat una imatge borrosa de denissovans a partir de només tres dents, uns quants fragments d'os i restes d'ADN. El misteri ha embolcallat gran part de la seva existència, especialment el seu comportament.

Poc després de la seva arribada a finals de desembre del 2020, les vacunes contra la covid van capgirar la pandèmia i van obrir un camí de tornada a la normalitat. Van evitar uns 14,4 milions de morts a tot el món, segons una estimació. En un petit percentatge de persones, també van produir efectes secundaris. Durant més d'un any, el New York Times va parlar amb 30 persones que van dir que havien estat perjudicades per les vacunes. Juntament amb més d'una dotzena d'experts, aquestes persones consideren que els funcionaris federals no estan fent prou per investigar les seves queixes.

Quan el professor comença el compte enrere, els alumnes encreuen els braços, abaixen el cap i completen l'exercici en un instant. “Tres. Dos. Un”, acaba d'enunciar el mestre. Les plomes de tota l'aula deixen d'escriure i totes les mirades es dirigeixen altre cop al professor. D'acord amb una política anomenada SLANT (la sigla en anglès per seure, inclinar-se cap endavant, plantejar i respondre preguntes, assentir amb el cap i posar atenció a l'orador, en anglès), els estudiants, d'11 i 12 anys, no tenen permís per apartar la mirada. Quan sona una campana digital (els rellotges tradicionals “no són prou precisos”, segons la directora), els alumnes caminen de pressa i en silenci cap a la cafeteria en una sola fila. Allà, reciten un poema —Ozymandias, de Percy Bysshe Shelley— tots alhora, després mengen durant 13 minuts mentre debaten el tema obligatori del dinar del dia: com sobreviure a un caragol assassí superintel·ligent.

Cada vegada més legisladors als Estats Units, Europa i el Canadà intensifiquen esforços per restringir l'accés a TikTok, la famosa xarxa social de l'empresa xinesa ByteDance, al·legant amenaces a la seguretat. Segons explica el New York Times, el febrer del 2023 la Casa Blanca va comunicar als organismes federals que disposaven de trenta dies per eliminar l'aplicació dels dispositius governamentals i diverses ciutats han prohibit als seus treballadors descarregar l'aplicació. 

"En retrospectiva, era molt més divertit somiar a ser famosa que ser famosa de veritat", diu Barbra Streisand gairebé al final d'El meu nom és Barbra, el seu nou llibre de memòries. "No m'agradaven totes les històries ridícules que inventaven, ni l'enveja que suscitava el meu èxit". A continuació, extreta de les 970 pàgines del llibre, hi ha aquesta versió d'una vida examinada, plena de triomfs, aventures amoroses i amics famosos, ansietat, antiguitats i (sempre) menjar.

La setmana passada, en una conferència sobre tecnologia al luxós Palace Hotel de San Francisco, Gregory Becker, conseller delegat del Silicon Valley Bank, es va repenjar a la cadira i va transmetre un missatge optimista. Amb l’estil confiat, gairebé grandiloqüent, que el caracteritza, aquell dimarts 7 de març a la tarda Becker va dir al públic –format per inversors, analistes de Wall Street i executius del sector– que el futur de la indústria tecnològica era brillant, i també el paper que hi jugava el Silicon Valley Bank.

El New York Times, un dels referents mundials del periodisme, acaba de rebre un toc d'atenció. Durant l'última setmana s'han multiplicat les crítiques cap al diari pel seu enfocament a l'hora de tractar qüestions que afecten la comunitat transgènere. Gairebé un miler de col·laboradors, actuals i passats, a més de subscriptors i lectors de la capçalera, han mostrat el seu rebuig per la cobertura que està fent de temes relacionats amb joves trans signant una carta publicada dimecres passat. No és l'únic manifest contra el diari. En una segona carta, associacions com ara l'Aliança Gai i Lesbiana contra la Difamació (GLAAD) dels EUA, amb el suport de personatges públics com la humorista Hannah Gadsby, acusen el New York Times de tractar la diversitat de gènere amb "una barreja estranyament familiar de pseudociència, eufemismes i llenguatge connotat mentre es publiquen reportatges sobre nens trans que ometen informació rellevant sobre les seves fonts".

Oblida't del drama interminable, dels capgirats bruscos, de l'espectacle, del suposat risc per a la República i de tot el que ens agrada. Aquí teniu el més important de la compra de Twitter per part d'Elon Musk: els magnats s'han alliberat. Antigament, quan un magnat de la tecnologia volia comprar alguna cosa gran, necessitava una empresa per fer-ho. Steve Case va utilitzar AOL per comprar Time Warner. Jeff Bezos va comprar Whole Foods per a Amazon. Mark Zuckerberg va fer servir Facebook per comprar Instagram i WhatsApp i Oculus, entre d'altres. Es tractava d'acords corporatius fets per al resultat final, fins i tot si mai no s'haurien produït sense un propietari famós.

La invasió russa d'Ucraïna ha fet que Taiwan es comenci a preparar per a un atac sobtat del seu veí més poderós, la Xina. Com va fer el president rus, Vladímir Putin, amb Volodímir Zelenski, el líder xinès, Xi Jinping, fa temps que té Taiwan en el punt de mira.

Les forces russes han atacat ciutats i pobles ucraïnesos amb una allau de coets i altres municions pròpies de la Guerra Freda i prohibides per tractats internacionals. Un informe de The New York Times mostra a través de més de 1.000 fotografies d’enviats especials i proves visuals l'ús de municions no guiades i de bombes de dispersió que han provocat la mort de milers de persones.

Als quioscos de tot el món aquest dimarts es llegia el titular següent: "Els separatistes, un maldecap per a Espanya fins i tot a la presó". És la portada del New York Times, que dedica una de les sis notícies principals del dia al president d'Òmnium, Jordi Cuixart. A les pàgines interiors, el requadre en tres paràgrafs de la portada es converteix en una extensa entrevista a Cuixart a la presó de Lledoners. I el titular es pregunta: "Criminal o màrtir? Un pres posa en un dilema polític Espanya". I, de fet, Cuixart tampoc deixa de preguntar-se en veu alta qüestions que puguin donar resposta al seu futur: "En algun moment, Espanya haurà de preguntar-se a si mateixa: què vol fer amb mi? Eliminar-me? No poden", conclou. Així s'acaba un reportatge que repassa els orígens de Cuixart i també l'evolució del Procés.

Rina Tsugawa recorda la seva encantadora infància enmig d’arrossars al nord-est del Japó, quan passejava amb bicicleta amb la seva germana pels carrers del seu poble, on sovint hi havia micos que baixaven de les muntanyes, i els veïns els oferien dolços quan entraven a casa seva. Les dues germanes eren les úniques nenes del poble, a la prefectura de Fukushima. Aquell terrible dia de fa una dècada, quan la zona va ser rebre de ple l'impacte d'un terratrèmol i un tsunami catastròfics, que van provocar un triple accident en una central nuclear veïna, la Rina tenia 12 anys i era a l’escola, a uns 144 quilòmetres de la costa. Quan el potent terratrèmol va sacsejar l’aula de sisè de primària, ella i els seus companys es van amagar sota els escriptoris, plorant de por.

Després de set anys d'espera per enterrar els cossos de marits, fills i germans, finalment ho van poder fer dissabte. Les dones yazidites cridaven com si els seus éssers estimats encara les poguessin sentir, mentre tiraven terra sobre les seves tombes. Les restes de 103 víctimes, membres de la minoria ètnica yazidita, finalment van poder tornar al poble on, set anys abans, l'Estat Islàmic les havia acorralat i disparat, per abocar després els seus cossos en fosses comunes. Aquella matança es va convertir en un símbol del genocidi dels terroristes contra les minories religioses.

Els aficionats a viatjar han viscut un any semblant a estar permanentment en una muntanya russa. L'última notícia és que, tot i haver començat les campanyes de vacunació als Estats Units i Europa, molts països han tancat fronteres amb el Regne Unit a causa de la nova soca del coronavirus, i sembla que entrem en una nova onada del virus. A més, hi ha múltiples restriccions en forma de quarantena i regulacions sobre proves PCR en bona part del món. Com va passar després dels atemptats de l'11-S, la indústria turística i de gestió de viatges canviarà després d'aquesta pandèmia: encara no està clar què passarà amb els viatges d'aquí un o deu anys, però algunes preguntes comencen a tenir resposta.

Un nom darrere l'altre ocupen la portada d'avui del New York Times, una imatge esfereïdora amb la qual el diari ha volgut dimensionar les pèrdues humanes provocades pel covid-19 quan els Estats Units s'acosten a la xifra de 100.000 morts. La llista, sense cap foto, va acompanyada del titular "Les morts als Estats Units s'acosten als 100.000 casos, una pèrdua incalculable". "No són simplement noms en una llista. Ells són nosaltres", afegeix el text que encapçala la recopilació de noms i frases que defineixen cada un dels morts.