<![CDATA[Ara Balears - laïcisme]]> 10 <![CDATA[De beates, fariseus i heretges]]> La laïcitat és una de les conquestes més importants de les democràcies occidentals. Separar l’estat i les lleis de les creences religioses és un avenç fonamental per garantir les llibertats ciutadanes (també la llibertat de culte) i per garantir la cohesió interna i el caràcter plural i convivencial de les societats democràtiques. La governança mesclada amb la religió tendeix a generar polítiques autoritàries o directament totalitàries, i això equival a governs criminals. Un estat teocràtic com l’Iran massacrant la població sota les ordres directes dels seus clergues, que no dubten a assenyalar els ciutadans com a terroristes que mereixen ser executats. Una democràcia com Israel, comandada per dirigents ultrareligiosos i d’extrema dreta, es converteix en una màquina de poder corromput, capaç de perpetrar els incomptables crims del genocidi de Gaza (que, per cert, segueix el seu curs, encara que els mitjans de comunicació n’hagin allunyat els focus). L’actual aspirant a dictador global, el delirant Trump, i els seus obscurs lloctinents (Rubio, Vance, Sedgeth) invoquen sovint Déu i es declaren cridats per la divinitat a una missió transcendent, per justificar el que no són més que els abusos de poder comesos per una banda de lladres que per desgràcia tenen accés directe al gran poder militar i financer. Una de les seves primeres víctimes, un altre dictador, Maduro, actuava igual, però a escala domèstica veneçolana.

]]> <![CDATA[La neutralitat religiosa]]> Fa unes setmanes, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència en la qual es reconeixia el dret d’un ajuntament belga a prohibir que el seu personal dugués cap signe visible relatiu a les seves conviccions religioses o filosòfiques. La raó que sostenia l’ajuntament per justificar la seva decisió era la de mantenir l’estricta neutralitat de l’administració de cara al ciutadà, malgrat que en el cas concret el funcionari afectat treballava en un despatx no accessible al públic. El Tribunal no veia cap ombra de discriminació en la norma municipal sempre que s’apliqués a tothom en els mateixos termes, sense fer quarts i parts. El que no explica la sentència és per què algú pot considerar que l’ostentació visible d’un símbol religiós pot crear desconfiança amb relació a l'obligada neutralitat religiosa de l’administració. 

]]> <![CDATA[Les abaies i el laïcisme a les escoles]]>

A França, la qüestió del laïcisme i el respecte a la llei que prohibeix els símbols religiosos a les escoles públiques ha tornat a prendre protagonisme. Diversos titulars ens informen que el país prohibirà les abaies (túniques musulmanes) a les escoles. Aquesta prohibició, que ha entrat en vigor a l'inici del nou curs escolar, ha generat un tens debat a la societat francesa i ha suscitat diverses reaccions, especialment en la comunitat musulmana, tant a nivell nacional com internacional.

]]> <![CDATA[Tapa’t, nena, tapa’t, no siguis...]]>

El ministre d’Educació francès ha anunciat la prohibició “dels vestits i les túniques tradicionals de països musulmans” a tots els establiments escolars públics del país. “Quan s'entra en una aula, no s'hauria de poder identificar la religió dels alumnes mirant-los", ha dit. L’executiu francès hi està a favor, perquè les peces de roba són un "atac polític" contra la laïcitat dels centres educatius.

]]>