Els ametlers de secà ja no colonitzen els paisatges de les Balears com ho feien anys enrere. El cultiu estàndard de les Illes, que antigament se sembrava perquè resistia la sequera, el clima mediterrani i no tenia un cost gaire alt de manteniment, desapareix a causa del canvi climàtic i de la Xylella. Davant d'aquesta situació, els agricultors de les Illes opten per sembrar ametlers de regadiu i també s’introdueixen varietats foranes híbrides i que tenen més estabilitat en la producció. Tot i això, el doctorand en Biologia Jaume Fornés considera que la productivitat "no és una qüestió de la procedència, sinó del comportament que els arbres puguin tenir davant els nous escenaris que es presenten".

Ara fa deu anys, un grup de joves pagesos del llogaret manacorí de Son Macià, units per fer mercat els dissabtes i donar sortida als seus productes, va acceptar el repte de tornar a posar en marxa una màquina dels anys quaranta. Una trencadora tradicional que permet als socis decidir què fer amb els seus fruits.

Aviat Mallorca es quedarà sense un dels antics reclams del boom turístic, juntament amb la Seu i el castell de Bellver: l’estampa idíl·lica de camps d’ametlers florits a l’hivern. D’ençà de la irrupció el 1993 del bacteri Xylella fastidiosa, cada cop en queden menys. La història del nostre emblemàtic fruit de secà la coneix bé Antònia Morey, professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Amb el geògraf Jaume Fornés, és coautora de l’estudi El cultivo tradicional del almendro en el Mediterráneo: Baleares en el contexto español (ca. 1770-2017), publicat el 2021.

La pèrdua de massa arbòria als camps de tota Mallorca i, per descomptat, del Pla s’ha anat incrementant els darrers anys. En moltes ocasions s’ha parlat de la xylella com a principal causa d’aquest arboricidi generalitzat. Però ara, els pagesos assenyalen a la sequera com una de les responsables de la mort de centenars d’arbres.

El pas de la tempesta Betty per les Illes Balears ha impactat en el sector agrari de manera ben diferent. Per als ametlers ha estat nefasta, ja que, segons dades de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, entre el 40 i el 50% de l'ametla no recollida de les Balears ha caigut en terra. D'altra banda, els olivarers esperen una de les millors collites d'oliva de taula dels darrers anys, que se situen en un 150% més en relació amb la de l'any passat.