Anar en autobús del TIB és, com ja sabem, un esport de risc. Personalment, la modalitat que més m’agrada és la d’escoltar converses alienes, per les sorpreses inoportunes que sols trobar-te. La darrera amb què vaig ensopegar va ser aquesta setmana. De tornada cap a casa, cansada, vaig caure en la meva pròpia trampa de posar l’orella en les confessions que s’estaven fent un grup d’al·lots adolescents de camí de la revetla d’algun poble del Migjorn. Xerraven d’al·lotes: amigues, conegudes, embolics, ‘follaamigues’, ex... I les seves paraules em varen travessar l’ànima com un bisturí, arribant directament al meu jo adolescent que, sense saber-ho, encara bategava. Una angoixa se’m va instal·lar en forma de nus a l’estómac que, de tant en tant, em pujava fins a la gola, obligant-me a enviar saliva i contenir les ganes de plorar.

Que encara algú s’enfadi o es neguitegi perquè una cantant surt a l’escenari amb els pits al descobert és gairebé una anècdota divertida. De veritat això pot resultar escandalós quan sabem que mig país passa les vetllades enganxat a tota mena d’espectacles pornogràfics? Quan la vestimenta de la majoria d’actrius i cantants es basa en ressaltar els òrgans considerats més eròtics? Quan s’ha deixat enrere l’erotisme de la insinuació, aquell del turmell vist i no vist, i s’ha apostat per unes imatges com més sexis millor?