Més enllà de formar part de la meva particular Santíssima Trinitat, no hi havia cap altre comú denominador que –a simple vista– em fes relacionar Bad Gyal amb Nora Ephron. No, fins que varen coincidir en el meu espai-temps la lectura d’Amanida barrejada (L’Altra Editorial, 2025) –la sèrie d’assajos que l’escriptora va fer els anys 70 sobre la dona i el feminisme– i el visionament de La Joia, el documental d’Alba Farelo sobre el seu darrer disc. Les mames, vaig pensar tot d’una. Això resulta ser el que aquestes dues gènies tenen en comú. Unes mames petites, no hegemòniques, que han contribuït al seu enorme sentit de la ironia, i que representen l’enèsima raó per la qual emmirallar-me en elles. No és que cap de les dues intenti fer veure que aquest tema no els importa. Ben al contrari: tant l’una com l’altra converteixen els pits i la seva mida en una qüestió tan transcendent que l’acaben buidant de significat. És aquí on es troba la subversió a la qual aspir en la vida.

Estiuejo en una platja del Maresme. La cala és bonica i m’agrada la diversitat que acull. No només gaudim del mar i el cel de colors eternament canviants, sinó també de conviure amb famílies, dones soles, grups d’adolescents, diferències de cossos, d’estructures, d’orígens. Però aquest any hi ha hagut un canvi en la fesomia dels seus ocupants: les dones han deixat de mostrar els seus pits, han abandonat el topless.

Fa tot just dues setmanes, després d’un procés de mesos, el Leo, de 27 mesos, ja no pren mai el pit. Quan el Leo tenia poc més d’un any, a l’escola bressol els van dir que ja no calia que portessin biberons amb la llet de la Jana, la mare: “Aquí és quan decideixo consultar a una assessora de lactància per saber com fer els passos següents. No volia perdre la lactància, però volia reduir les preses”, recorda. El pla va ser donar pit només a casa, reduint-ho a l’hora d’anar a dormir, al despertar-se i alguna presa a la tarda. “Va anar molt bé que jo l’atengués per la nit quan es despertava i intentés calmar-lo”, comenta l’Abelardo, el pare. Ella reconeix que el procés ha estat dur, sentint-lo plorar des d’una altra habitació. Malgrat que el pare tenia cura del nen, la Jana se sentia culpable perquè el Leo no estava preparat, però alhora ella necessitava dormir, estava esgotada.

Aquest estiu s’ha parlat de pits, per la qüestió del topless a les piscines, per la cantant que els va ensenyar a l’escenari, i ara la dona que ha sigut multada per mostrar-los al carrer, per la calor, com els nois, i el polític que, pensant-se que no el gravaven, ha preguntat, en broma, a les periodistes com és que no els ensenyaven quan li feien l’entrevista.

La polèmica ha explotat després que diferents mitjans hagin publicat un document d'àudio amb un comentari sexista adreçat a dones periodistes pronunciat dilluns pel ministre de Justícia francès, Éric Dupond-Moretti, després de fer unes declaracions a la premsa, quan es pensava que tots els micròfons ja estaven apagats. "Veig que entre les dones periodistes que m'heu fet preguntes cap de vosaltres era davant meu ensenyant els pits, eh? No fa prou calor?", els va deixar anar el ministre. L'exclamació, que Dupond-Moretti va voler fer en to de broma, ha aixecat moltes crítiques, sobretot dels consells de redacció de diferents mitjans de comunicació del país.

Que encara algú s’enfadi o es neguitegi perquè una cantant surt a l’escenari amb els pits al descobert és gairebé una anècdota divertida. De veritat això pot resultar escandalós quan sabem que mig país passa les vetllades enganxat a tota mena d’espectacles pornogràfics? Quan la vestimenta de la majoria d’actrius i cantants es basa en ressaltar els òrgans considerats més eròtics? Quan s’ha deixat enrere l’erotisme de la insinuació, aquell del turmell vist i no vist, i s’ha apostat per unes imatges com més sexis millor?