Enguany la sequera és tan severa que en el meu hortet ecològic no apareixen quasi males brosses. Tots els anys havia de lidiar amb verdolagues, blets, corretjoles i junces, forçant l’esquena i els ronyons. Hi ha plantes del camp d’una gran bellesa, aquelles floretes sense nom dels marges, que deia el poeta Estellés. És clar que totes les plantes tenen nom, però és cert que algunes són tan humils que ningú no repara en elles. I, tanmateix, la delicada bellesa de la floreta blava de la verònica, o l’elegant forma de la fumària o de la flor robí, pot donar lloc a tota mena de poemes. Malauradament, els nostres poetes ja no tenen l’interès naturalístic de Verdaguer o de Sagarra, i en general, amb honroses excepcions, viuen d'esquena a la natura.