Des del segle XVII es posa de moda entre els joves aristòcrates europeus el viatge iniciàtic de formació, l’anomenat Grand Tour, que segueix un circuit que inclou el pas per Itàlia per conèixer de primera mà el seu gran patrimoni artístic, monumental i arqueològic. Els filòsofs Diderot i D’Alambert defineixen aquesta nova tipologia de viatges il·lustrats a l’Enciclopèdia i els atribueixen la finalitat d’“examinar els hàbits i costums, i el caràcter de la resta de nacions” i d’analitzar-ne l’art, el gust estètic, l’economia i les ciències. Així, el nou viatger il·lustrat adopta una mirada filosòfica que consisteix a divulgar els ideals il·lustrats i contribuir al progrés de la humanitat. Dins aquest marc conceptual, s’han d’interpretar els testimonis dels viatges a Nàpols de Juan Andrés i Morell i del marquès de Sade.