L'anglès cada vegada està més present en la vida quotidiana de la gent normal, especialment dels joves. L'allau de continguts audiovisuals anglòfons que ens arriben a través de les plataformes i les xarxes socials se suma a la mobilitat internacional creixent, a la turistificació de les nostres ciutats i al coneixement generalitzat de l'anglès: en quinze anys han pujat un 60% els catalans que afirmen que l'entenen, i ja són més del 50% de la població major de 15 anys.

“Fa tres anys que visc a Manacor” o “duc tres anys vivint a Manacor”? Quina d’aquestes dues construccions és la incorrecta, si és que n’hi ha qualcuna? Idò, per començar, hem de dir que totes dues construccions són acceptades per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que en permet l’ús tant en registres formals com en registres informals. Ara bé, entre totes dues hi ha una petita gran diferència. Una és considerada genuïna i tradicional, mentre que l’altra és d’incorporació més tardana i és tinguda pel calc d’una construcció castellana. Saps quina és cadascuna? Vols sopes?

“Lleva el pa de damunt la torradora, perquè ja fa olor de cremat!” o “lleva el pa de damunt la torradora perquè ja fa olor a* cremat!”? Dubtes de quina d’aquestes dues és l’oració correcta? La diferència és petita, just canvia la preposició ‘de’ per la preposició ‘a’. Aquesta, però, és una petita gran diferència.

Els verbs manllevats lutxar i pelear, tot i que semblin sinònims, no ho són. Bé, dits en castellà, sí que ho són, però incorporats en una conversa en català, cadascun pren un matís diferent. “En Biel nostre en va pelear molts d’anys, d’aquella cama. Va posar el peu malament i el va trabucar. Llavors, l’operaren. L’operació no va anar bé. El tornaren a operar. I llavors cap a Palma, cada dia per fer la rehabilitació. Podem dir que ha quedat bé, però ha estat molt llarg”. Just és un exemple d’una conversa inventada, però que ja va bé per il·lustrar l’esperit del pelear, un verb que és més sinònim de resistir que no d’atacar o d’envestir. Perquè pelear vol dir aguantar rere la roca i amb abnegació les adversitats de la vida.

Ningú s’estranya en aquesta època de l’any en sentir parlar de colxons, manguitos i patos. Aquests mots estan en boca de persones de totes les edats, especialment d’aquells que tenen infants petits, perquè designen complements indispensables per anar a la platja o la piscina durant els mesos d’estiu. Tot i que la majoria de parlants són conscients que es tracta de barbarismes, per peresa o per costum, se n’afluixen, d’utilitzar les formes correctes, que són ‘matalàs inflable’, ‘braçalets’ i ‘aletes’.