Santes Creus va ser una de les tres senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó. Fundat el 1160, el seu moment àlgid va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva vinculació amb reis i nobles. És on estan enterrats Pere el Gran i Blanca d’Anjou. També hi tenen un lloc Margarida de Prades, viuda de Martí l’Humà, que hi va morir com a monja, i la noble Guillema de Montcada, coneguda com a Invicta Amazona. Tots aquests noms eren coneguts, i fins i tot la ciència ja va revelar fa catorze anys l'alçada i la dieta de Pere el Gran. Però la història pot tenir molts més capítols gràcies a una descoberta que ningú s'esperava.

Abarrotada de cadires de plàstic, la plaça Bernat Calvó del monestir de les Santes Creus tenia una aparença perfectament barroca. Des de les sis de la tarda, músics i tècnics de so ultimaven els preparatius de l'actuació de Le Concert des Nations Féminin, una de les propostes més esperades del tercer Festival Jordi Savall, prevista per al vespre del diumenge 13 d’agost. Aquesta orquestra, formada exclusivament per dones de menys de 39 anys, va retre homenatge a les noies de l’Ospedale della Pietà de Venècia, que al segle XVIII van excel·lir com a intèrprets sota el mestratge d’Antonio Vivaldi. Davant un miler de persones vingudes de tot Catalunya, l’orquestra femenina de Savall va interpretar Les quatre estacions —escrites fa exactament 300 anys— i altres obres del compositor barroc amb una sonoritat especialment orgànica, sense estridències, amb l’energia de la violinista Alfia Bakieva com a concertino i solista. El feminisme, que és el fil conductor del festival d’enguany, va prendre l’escenari per “mostrar al món que no només els homes posseeixen els dons de l’art i l’intel·lecte”, com ja va escriure la compositora veneciana Maddalena Casulana al segle XVI.