L’Associació de Varietats Locals de Mallorca (AVL) ha fet pública l’acceptació de l’herència de Manel Vicens Domènech Bestard, soci fundador i membre destacat de la seva junta directiva durant més d’una dècada. Domènech, que va morir recentment, va deixar a l’entitat les finques agrícoles de Son Maiol, a Randa, com a mostra final del seu compromís amb la terra, la biodiversitat i el país.

L’Associació de Varietats Locals (AVL) ha posat a l’abast dels socis i de la resta de la població les primeres 260 alzines d’aglà dolç que han tret una vegada s’han fet els corresponents microempelts. Aquesta tasca que s’ha duit a terme amb el suport de Mallorca Preservation Foundation, la Universitat de les Illes Balears i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. Això va permetre fer aquests empelts a alzines agres de varietats d’aglà dolç amb la col·laboració de CEFOR-Menut. A més, a partir d’ara rep el suport de la Fundació Estel de Llevant.

L'Associació de Varietats Locals ha impulsat el projecte de selecció, millora i promoció de la col borratxona com a producte singular de l'agricultura i gastronomia de Mallorca. Aquesta és una tasca que s'ha fet a la finca de sa Volta a Porreres, amb l'empresa Agromart com a entitat col·laboradora. El projecte té el suport d'una beca d'Investigació Aplicada, finançada pel Fogaiba, de la Conselleria d'Agricultura del Govern.

L'Associació de Varietats Locals, amb seu a Porreres, ha presentat aquests dies a Madrid l'exposició La dansa de les llavors. La germinació del coneixement. És un projecte de comissariat artístic, que és una instal·lació interactiva que identifica l'acte de sembrar i està formada per diversos elements físics: el continent on plantar, la llavor i la diversitat de les varietats locals, concretament una llavor de cada tipus de cultiu: hortícola, cereal, lleguminosa i fruiter. L'audiència pot interactuar amb l'exposició, a través de la qual aprèn més de cadascuna de les varietats de llavors i de les persones que han ajudat a conservar-les. A l'exposició hi ha la veu i imatge de quatre persones que cultiven les varietats seleccionades. Elles són Maria Eulàlia Adrover i Cosme Adrover amb l'ordi mallorquí; Cati Vaquer amb el pebre ros; Miquela Vanrell amb el ciuró mallorquí, i Rosa Pons amb la varietat de vinya callet.

La decisió individual de comprar pebre verd italià en comptes del ros mallorquí pot semblar innòcua, però després d’anys amb aquesta dinàmica de consum, les varietats locals de les Balears han patit una forta erosió. Ho explica Aina Socies, gerent de l’Associació de Varietats Locals (AVL), l’entitat que treballa per a la recuperació i el foment de les llavors originàries de l’Arxipèlag.

El declivi del ciuró mallorquí es constata en només dues dades: el nombre de productors que el conren en ecològic ha davallat un 33% i la superfície ha caigut a gairebé la meitat (-43%). El motiu? Els efectes del canvi climatic, segons expliquen els pagesos. Precisament, l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) i l’Associació de Varietats Locals alerten que aquesta varietat local podria desaparèixer "d'aquí a pocs anys" tot i ser "una varietat antiga que fins fa una dècada encara donava bons rendiments en extensiu, i que suposava un producte local demandat tant per a alimentació animal com humana".