<![CDATA[Ara Balears - ecosocialisme]]> 10 <![CDATA[Organitzar el conflicte en temps de crisi ecosocial]]> El darrer cap de setmana d'agost vaig compartir taula, conversa i reflexió amb les companyes d’Anticapitalistes, en la seva Universitat d’Estiu Estrategias ecosociales frente al fin del viejo orden. La quinzena edició d’una setmana dedicada a generar un espai conjunt de reflexió i anàlisi política, formació, conversa, pensament crític i experiències enriquidor, estimulant i esperançador. 

]]> <![CDATA[El dissens turístic ha arribat]]> Yayo Herrero, dona referent de l’ecologisme feminista, activista, enginyera i antropòloga, és una de les veus més sentides en l’anàlisi de la crisi ecosocial i el canvi de paradigma que ens cal per transitar cap a escenaris més justos, democràtics i ecològicament possibles. Els nostres sistemes polítics, econòmics i socials als països del nord global no ho són gens o cada cop ho són menys. Són, de fet, ecocides, perquè atempten contra els cicles ecosistèmics que possibiliten la vida arreu del planeta, i són, a més, racistes i profundament injustos. Quan feim una mirada a la nostra realitat territorial, econòmica i social concreta, veim fins a quin punt aquesta diagnosi global és també certa en el nostre context concret. A les nostres illes, la dinàmica econòmica capitalista s’ha cristal·litzat en termes d’una turistificació absoluta del nostre context: hem organitzat el territori, la gestió dels recursos i la societat per tal de garantir la reproducció del capital vinculat a l’economia de venda del paradís que ja no som, on cada dia surten notícies de perpetuació de la devastació territorial per l’especulació i mercantilització financera i immobiliària, la precarització i fins i tot esclavatge laboral, situacions extremes de persones migrants i racialitzades, violències i tensions socials, infraestructures  i serveis desbordats, episodis climàtics cada cop més extrems, com l’última DANA fa just uns dies, i persones expulsades dels seus contextos vitals per l’emergència de l’habitatge.

]]> <![CDATA[La calor ens farà ecosocialistes]]>

Ja és mala sort que Figueres, una de les ciutats menys atractives de Catalunya, sigui també el lloc del país on més calor hi ha fet mai: 45,3 °C. A mi la calorada em va enxampar al poble, a escassos quilòmetres de la zona 0, pensant en les coses positives de la imminent desertització de l’Empordà: menys turistes, menys xalets pijos a la platja i, amb sort, l'abolició dels anuncis mediterranis d’Estrella.

]]>