Tres setmanes després de donar a llum la meva tercera filla, des del Criatures em van proposar escriure un article sobre la meva experiència de parir a casa. La veritat és que em va arribar en el moment d’adaptació que necessitem totes les dones que acabem de parir i vaig demanar reprendre-ho més endavant. Al cap d’uns dies em vaig adonar que el motiu que havia donat per posposar la publicació era cert, però que, a més, em feia por. Por d'escriure sobre un tema que encara és molt jutjat i fins i tot criminalitzat. N'és una prova que durant el meu embaràs he anat compartint per xarxes (al perfil d’Instagram de Bhealthy.es) la meva preparació i la meva experiència, i la sorpresa ha estat rebre missatges qualificant-me d’inconscient i irresponsable. També he de dir que moltes altres dones m’ho han agraït i encara em demanen informació i consells. És per això que finalment m’animo a explicar-vos què vol dir i què suposa parir a casa.

"Va ser de pel·lícula, mamífer, ràpid, brutal, màgic...". A l'Iris li sobren adjectius i alhora li falten paraules. Fa només 15 dies, la seva filla Gaia va decidir aterrar al món sorprenent a tothom i de manera “salvatge”. La segona filla de l'Iris i el Ruggero, una parella veïns de Barcelona, va néixer a peu de carrer, al portal de casa seva, davant els nervis i l’emoció dels seus pares i de la millor amiga de l'Iris, que era amb ells quan es va desencadenar el rapidíssim part. I, també, sota la mirada incrèdula dels veïns. Sense metges, sense llevadores, sense sales de part ni anestèsies. Amb l’únic acompanyament dels seus pares, una amiga i el suport de dues agents de la Guàrdia Urbana que, casualment, passaven pel carrer.