No és twerking. No és salsa ni tampoc breakdance. Es podria situar a mig camí entre el voguing i el ball robòtic. Tant se val com en vulgueu dir, però el fet és que, segons uns investigadors, l’actuació característica de les femelles de gibó és un ball.

Una de les frases cèlebres del primatòleg català Jordi Sabater i Pi, pioner en l’estudi del comportament dels ximpanzés en llibertat al seu hàbitat natural, diu que "els ximpanzés ens parlen amb el seu comportament; només cal saber observar-los i escoltar-los". Fa temps que se sap que els ximpanzés no tan sols es comuniquen amb la seva conducta, sinó que també fan servir vocalitzacions i gesticulacions per expressar significats específics. S’ha demostrat, per exemple, que utilitzen xiscles i grunys per indicar quan una fruita és dolça o amargant; per avisar-se de possibles perills, com ara la presència d’un felí, una serp o un ocell de presa; o per transmetre enuig o simpatia, entre altres aspectes. Tanmateix, no encadenen aquests crits per formar frases, com fem nosaltres, i el seu significat és sempre literal, no metafòric.

Llegim a l’ARA que diversos investigadors xinesos, anglesos i estatunidencs han fet un estudi en primats: goril·les, orangutans, ximpanzés i bonobos. L’estudi, publicat, com se sol fer en aquests casos, a la revista Science, conclou això: “L’existència de períodes històrics freds ha afavorit l’increment de societats més complexes i igualitàries, en el sentit que estan formades per grups de mascles i femelles que conviuen junts i que estableixen lligams de protecció i suport més intensos”.