Feia anys que vivia al mateix pis de Llívia i, vist des de fora, tenia una vida de jubilat totalment rutinària. Cada matí era al bar de davant de casa seva fent un cafè i fent petant la xerrada amb uns quants amics. Després passejava pel poble i anava a dinar. A la tarda solia anar amb la seva furgoneta blanca bruta i plena d'eines cap a l'hort. Al vespre tornava a ser pel carrer, voltant i parant, de tant en tant, a fer una cervesa en un bar. Es diu Manolo i és constructor de professió. Ara estava jubilat i tot el que quedava de la seva antiga vida ho tenia en uns baixos, on guardava encara materials de l'obra i alguna eina. Viu al centre del poble i fa anys, dècades, que forma part del paisatge d'aquest municipi de la Cerdanya.