Superats els 80 anys i els 60 de carrera, Carme Sansa (Barcelona, 1943) encara un nou repte interpretatiu: el monòleg Rose, de Martin Sherman, el testimoni d’una jueva nascuda a Rússia i emigrada primer a Israel i després als Estats Units, la vida de la qual ha estat marcada pels grans fets històrics del segle XX. Per a Daniel Anglès, que la dirigeix a La Villarroel (del 28 de setembre al 15 d’octubre), Sansa era no només l’actriu idònia pel seu bagatge, sinó la persona que millor podia encarnar la Rose pel seu compromís polític. "Sempre he pensat que abans d’actriu soc jo, soc una persona que pensa", exposa Sansa, que troba que hi ha pocs periodistes a la presentació de l'obra.

"Jo soc dels actors que a les 8 del matí se'n va a treballar o se'n va a buscar feina", assegura Joan Pera (Mataró, 1948). Després de 48 anys als escenaris i amb el ganxo comercial encara ben esmolat, a Pera no li cal sortir de casa per tenir, any rere any, un nou espectacle amb el qual celebrar el Cap d'Any en un teatre. El nou vestit a mida que li ha dissenyat Focus és Tot l'any pot ser Nadal i el sastre, el jove dramaturg Jaume Viñas, que li ha escrit una versió d'El conte de Nadal de Charles Dickens perquè es retrobi amb el seu públic. Serà al Teatre Romea els mesos de desembre i gener, incloses les campanades del dia 31.

La temporada al Teatre Condal l'ha tancat el musical Un amor particular i sembla que el director del teatre s'ha contagiat d'aquest esperit romàntic, perquè recomana llegir aquest estiu Diguem-ne amor, de Marta Vives (Ara llibres). La periodista de Catalunya Ràdio hi "retrata les moltes diferents formes d'estimar que hi ha", diu Anglès. "Amb la foscor que ens envolta i que ens amenaça, parlar d'aquesta diversitat i donar valor a totes les maneres crec que és maco".